El 55% dels estudiants de 20 universitats catalanes, valencianes, de les Balears, Andorra i la de Perpinyà són de famílies de classe alta, percentatge que arriba al 58% en el cas dels de màster, segons un estudi de la Xarxa Vives d'Universitats després d'enquestar més de 40.000 alumnes.
Aquesta composició social posa en relleu la «inequitat» de la universitat, ja que «el retrat sociològic no es correspon amb la realitat», atès que els fills de progenitors amb un nivell formatiu baix «només representen el 22%» a la universitat, mentre que a la societat «la població adulta amb nivell formatiu baix suposa el 40%».
La macroenquesta, que es va dur a terme el 2018, va preguntar als estudiants pel nivell d'estudis dels pares i els seus llocs de treball, què ha motivat l'elecció de carreres, com les paguen i com valoren la seva experiència universitària, quines són les seves expectatives de futur, i si hi ha desigualtat entre gèneres.
En la presentació dimecres de les conclusions, el catedràtic de Sociologia i vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, va advertir del «risc de segregació per origen socioeconòmic que comporta l'elecció de carreres del 22% d'alumnes les famílies dels quals tenen perfil social baix». Ariño va concretar que aquests alumnes estan més representat en les branques de les Ciències Socials (26,4%) i Humanitats (25,3%), i menys a Ciències (18%), Enginyeries (18,8%) i Titulacions Mixtes (3%).
Ariño va concretar que aquests alumnes estan més representat en les branques de les Ciències Socials (26,4%) i Humanitats (25,3%), i menys a Ciències (18%), Enginyeries (18,8%) i Titulacions Mixtes (3%).
A casa, amb els pares
L'estudi també revela que el 60% dels alumnes enquestats viuen a casa dels seus pares, que són els que financen els seus estudis i les despeses derivades de la universitat.
El percentatge d'estudiants que finança la universitat amb ingressos procedents d'una treball o d'un préstec "no arriba al 20%", segons l'estudi, que revela que malgrat que la segona font d'ingressos en importància per als universitaris són les beques, 6 de cada 10 estudiants no en rep cap.
Aquesta situació dificulta l'emancipació dels universitaris a Espanya, els índexs dels quals es corresponen amb el dels que viuen a Albània i Croàcia (51%), Geòrgia (65%) i Itàlia (69%), segons els resultats del baròmetre Eurostudent 2018.
El mateix indicador situa a l'extrem oposat els estudiants de Finlàndia, on només el 4% viuen amb els seus pares, Dinamarca (8%) i Noruega (9%).
La consolidació del màster com continuïtat directa dels estudis de grau també provoca un retard en l'emancipació dels universitaris, ja que 4 de cada 10 estudiants segueix vivint a casa familiar.
Un altre factor d'inequitat assenyalat per l'estudi és la mobilitat internacional, atès que només el 8% dels alumnes cursa estudis a l'estranger durant la seva trajectòria universitària. Es tracta d'estudiants de classe alta, als quals sufraguen els estudis a l'estranger els seus pares.
De fet, 9 de cada 10 estudiants assenyala les dificultats econòmiques com una "barrera molt o bastant important per cursar estudis a l'estranger".
Sobre el gènere, malgrat que les dones són majoria a la universitat (62%), la seva presència és encara minoritària en Enginyeries (32%) i Titulacions Mixtes (44,6%), revela l'anàlisi.
Les estudiants dediquen més hores a l'estudi que els nois i s'esforcen més a respondre a les exigències acadèmiques, especialment en carreres masculinitzades, on són minoria, destaca la investigació.
A la llum dels resultats de l'enquesta, Antonio Ariño ha qüestionat l'"eficàcia i l'equitat" de l'Espai Europeu d'Educació Superior perquè "no va acompanyat d'una bona política de beques".
Per a Ariño, una mesura imprescindible seria un bon sistema d'ajudes i beques-sou a l'altura de les necessitats familiars, perquè permetrien l'autonomia dels joves i que no tot l'esforç econòmic recaigués en les famílies i per a això ha demandat que la universitat "faciliti règims de progressió i flexibilitat de trajectòries".
També milloraria l'equitat social a la universitat facilitar l'accés d'estudiants de més edat, de classe social baixa, dels que són fills d'estrangers i dels estudiants que arriben dels cicles formatius, segons els autors.
En aquest sentit, l'estudi revela que només 1 de cada 10 alumnes accedeix a la universitat per vies com la Formació Professional, ja que el 82% dels estudiants segueixen fent-ho amb la prova d'accés.
