L'any 1988, la vídua i els hereus de l'historiador Jaume Vicens Vives van cedir la seva biblioteca al Col·legi Universitari de Girona, llavor del que havia de ser la Universitat de Girona (UdG).
El fons, que està compost per 3.000 llibres, revistes i manuscrits, ha esdevingut un dels denominats «Fons Especials» més consultats a la Biblioteca de la Universitat de Girona que des d'aleshores el custodia, difon i preserva.
Enguany, el fons s'enriqueix amb la donació que fa la família Vicens de la totalitat de l'arxiu personal de l'historiador, un intel·lectual inquiet i viatger, amb contactes arreu, la mort prematura del qual va tallar una trajectòria política que segons els experts hauria jugat un rol transcendental a la transició democràtica espanyola, optant fins i tot a la presidència de la Generalitat.
La nova entrega del fons Vicens Vives inclou 42 caixes que contenen la documentació generada en el transcurs de la seva activitat acadèmica, dels seus projectes professionals i del seu intens associacionisme.
A més a més, l'arxiu conté documents inèdits amb un valor especial per a la recerca: la correspondència que Vicens Vives va mantenir amb historiadors (Raymond Carr, Pierre Bonnassie), deixebles (Joan Reglà i Josep Fontana) i personatges il·lustres (Josep Pla, Josep Ferrater, Claudio Sánchez Albornoz) que aportaran llum sobre el pensament i el moment històric en què va viure l'autor de l'assaig Notícia de Catalunya, que va tenir una gran repercussió i que Vicens va escriure perquè, va dir, «hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental a la qual pertanyem per filiació directa des dels temps carolingis».
Un comunicat difós ahir per la Universitat de Girona afirma que la correspondència inclosa en el fons ara cedit «permetrà completar i establir reciprocitats amb altres Fons Especials custodiats per la Biblioteca de la UdG com són el fons Pierre Vilar o el fons Joan Reglà».
Vicens es va especialitzar en la Catalunya de la baixa edat mitjana i, més endavant, en l'estudi de la història contemporània. Nascut a Girona el 6 de juny del 1910, va morir per causa d'una malaltia a Lió el 28 de juny del 1960.
