Paco Azorín dirigirà el mes d'agost al Festival Castell de Peralada una nova producció de l'òpera La Traviata, que es va definir ahir en la presentació a Barcelona com «un cant d'amor i llibertat, una òpera feminista».
Per a Azorín, aquesta nova producció és «un projecte especial, perquè un festival ha de fer coses que no es vegin en un teatre, i aquesta òpera serà molt de festival, completament contemporània i amb un enfocament diferent».
Va confessar que és «un fanàtic de l'òpera des de petit» i que li agrada traslladar a l'òpera el que va sentir per primera vegada en veure La Traviata, i això ha implicat «un exercici brutal, perquè tenim massa informació, una operació de neteja».
També ha enfocat aquesta Traviatauna cosa que a vegades costa d'entendre».
De l'argument, Azorín vol subratllar que serà «una història d'amor sota una nova perspectiva, la d'una dona lliure».
La posada en escena d'«imatges impactants» mostrarà que «res no és el que sembla a primera vista: l'amor no sempre és dolç, el plaer no sempre és destructiu, la família no sempre és coherent, la malaltia no sempre és una expiació dels pecats de joventut, i el passat no sempre és millor».
L'escenari haurà de permetre veure no només el que els personatges fan, sinó, i sobretot, el que els personatges pensen i senten.
Per aquesta raó, afegeix el director d'escena, hi haurà «un doble pla d'acció en vertical: a sota, la realitat; i dalt, simultàniament, el pensament, els desitjos i les passions que la nostra cultura ens havia obligat fins ara a ocultar».
Amb la intenció de muntar una « Traviata contemporània», Azorín es va interessar per «l'elegància i la teatralitat del vestuari d'Ulises Mérida», dissenyador de moda.
Encara que home, Azorín se sent perfectament capaç per fer una Traviata «Crec que ho pot fer un home, i jo soc feminista gràcies a Carme Portaceli, que és per a mi com una germana gran i que em va ensenyar a veure el món des de la mirada de les dones».
L'obra, va anunciar ahir, començarà en el primer acte «de forma realista, com a benvinguda, i, pujant la muntanya, arribarà a un tercer acte pràcticament oníric».
En l'encàrrec del vestidor a Ulises Mérida, li va demanar que «prengués com a model per al rol principal de Violetta l'escriptora George Sand, que es vestia d'home per entrar a totes les festes; per tant, és una Violeta còmoda, amb pantalons, i encara que també portarà talons, hi ha un moment en el qual es treu les sabates».
La soprano Ekaterina Bakanova, que cantarà el rol protagonista de Violetta Valery i que acaba d'interpretar aquesta mateixa òpera a Florència, Dresden i Venècia, va dir que intenta tenir la ment oberta amb totes les coses noves i «aprofitar l'experiència per fer pròpia una nova producció».
«M'agraden els reptes, les idees noves, que puguin atreure el públic, que puguin ser actuals, i és important que el públic es pugui identificar amb el que passa a l'escenari», va dir Bakanova en el perfecte italià que va aprendre durant la seva formació a Itàlia.
El modista Ulises Mérida, que va rebre l'encàrrec a través de la mediació de l'actriu Carmen Machi, se sent «emocionat per aquest projecte» perquè és un admirador de l'òpera i per treballar per primera vegada amb Paco Azorín.
«Com a dissenyador de moda només vesteixo dones segures, que no segueixen les tendències, i per això fer aquest vestuari ha estat molt senzill, seguint les pautes d'Azorín», va afegir Mérida.
Ulises, que compta amb la seva pròpia marca de moda, confessa que aquí ha «sortit dels meus límits i el meu cercle de confiança».
La nova producció de La Traviata, que es posarà en escena els dies 5 i 7 d'agost, comptarà, a més de Bakanova, amb Laura Vilà, Mercedes Gancedo, René Barbera, Quinn Kelsey o Stefano Palatchi, acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Liceu i el Coro Intermezzo, amb direcció musical de Riccardo Frizza.
