Jornada discreta la d'aquest dimecres a Canes després de les grans pel·lícules de Tarantino i Bong Joon Ho projectades el dia anterior. El canadenc Xavier Dolan, un dels "enfants terribles" del cinema mundial, ha protagonitzat la decepció del dia amb "Matthias et Maxime".
Dolan, que va guanyar el Grand Prix del Festival fa dos anys amb "Solo el fin del mundo", es deixa endur per l'autocomplaença i la falsa modernitat a "Matthias et Maxime", una pel·lícula que a més, coprotagonitza. És un film atropellat que no funciona des del primer moment. Tot i que una part dels seus fans el van aplaudir a la sessió de gala, va generar molta fredor o fins i tot rebuig en bona part de la crítica.
Ara mateix, és una de les pel·lícules pitjor puntuades dels rànquings de crítics que es publiquen al Festival. Dolan necessita recuperar urgentment el seu pols com a director, que l'ha portat a ser un dels autors joves més prolífics, amb una filmografia de vuit títols amb només 30 anys acabats de fer.
Un ciutat pobre i deprimida
Un altre habitual de Canes, el francès Arnaud Desplechin, va presentar un molt sòlid i competent drama criminal ambientat a la ciutat de Roubaix, una de les més pobres i deprimides de França.
A "Roubaix, une lumière", Desplechin construeix un thriller policial amb una mirada netament realista, defugint tots els elements d'intriga, cops d'efecte o suspens d'aquest gènere. És una mirada amb vocació gairebé documental d'una unitat policial en un cas d'assasinat, i en destaquen les interpretacions de Roschdy Zem i Léa Seydoux.
