L'era daurada de la pedra de Girona va arribar a l'edat mitjana, quan aquest material extret de les pedreres dels entorns de la ciutat de l'Onyar es va exportar arreu de la geografia de la corona catalanoaragonesa, especialment en els segles XIV i XV, sense que sigui difícil avui identificar-la encara en notables edificis de Barcelona, Perpinyà, Saragossa, Morella, València i, ja molt al sud, a Gandia. La mar Mediterrània no va ser obstacle perquè la pedra de Girona arribés a les Illes Balears, Nàpols, Sardenya i Sicília.
«La pedra de Girona tenia una excel·lent reputació», afirma Joan Domenge, professor d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, que aquest dimarts va pronunciar la conferència La pedra de Girona a la Mediterrània, en un acte a la biblioteca Carles Rahola de Girona per tancar el cicle La pedra de Girona, organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins i el Museu d'Història de la Ciutat.
La Girona antiga va ser construïda durant molts segles amb una pedra extreta de pedreres de la ciutat, l'anomenada pedra de Girona, que presenta els característics nummulits o fòssils marins incrustats i, segons la veta, pren tons més blavosos, grisosos, o més ocres. Amb aquesta es va fer la catedral, les muralles, les cases, i també s'hi van esculpir capitells i columnes delicades.
En l'era de la construcció en pedra s'apreciava la qualitat d'un material que permetia construir finíssimes columnes resistents al pes i això va disparar la feina dels picapedrers gironins, que van servir fins a destins molt allunyats comandes de carreus regulars per aixecar paret, dovelles per fer portes, columnes per geminar finestres i capitells capriciosament cisellats, entre altres elements d'ornamentació del gòtic. La cort de Jaume II d'Aragó va ser un factor clau en la difusió d'aquesta pedra.
Mallorca
Un exemple precoç d'aquest «fenomen d'exportació» de la pedra de Girona es pot observar avui a l'ala nord del convent de Sant Francesc de Mallorca, feta tota ede pedra de Girona. «Una atractiva simfonia de blaus i grisos de la pedra de Girona contrasta amb les altres ales del claustre del convent, fetes amb altres materials», explica Domenge, mentre mostra un document escrit de l'any 1331 que prova sense cap marge d'error que els mercaders mallorquins de l'època ja importaven calcària nummulítica.
L'antic convent de Sant Francesc no és l'únic edifici de Palma que té restes de pedra de Girona. El monumental castell de Bellver, avui convertit en museu, exhibeix uns bellíssims capitells, procedents d'algun altre edifici, que Domenge està convençut que són fets amb aquesta pedra, però en aquest cas no té la prova concloent.
No hi ha cap dubte, en canvi, de la procedència gironina de quatre fines columnes que es conserven a l'altar major de l'admirada catedral de Palma, i que antigament haurien format part d'un baldaquí. Dins la catedral hi ha aquestes quatre columnes i dues més fetes amb el mateix material, com prova irrefutablement un document del 1417 que notifica el pagament de «3 lliures i 15 sous» per part de la Sagristia de la catedral de Palma per quatre columnes de «pedra de Girona», diu literalment.
Als carrers de la ciutat de Mallorca, nombrosos són els exemples d'ús d'aquest material en finestres, capitells i altres elements de l'arquitectura de la casa mallorquina, que és «hereva de la casa catalana», sosté Domenge. Edificis de Mallorca amb restes de pedra de Girona són La Sapiença, Can Weyler, Can Tomàs des Pedrís des Born, Can Burgues, el convent de la Concepció o Can Bonapart, encara que aquest edifici va ser enderrocat el 1903.
«Podríem anar fent un catàleg d'edificis mallorquins amb pedra de Girona, si bé algunes d'aquestes cases han estat molt restaurades i ara resulta difícil reconèixer els materials originals», va avisar Domenge.
Girona va participar de manera molt activa en la conquesta de Mallorca i famílies gironines com els Surius es van establir a l'illa i es van fer construir edificis que seguien el model gironí. Entre les característiques importants del «tipus gironí» figura la finestra dividida per una o més columnes, molt esveltes, amb el seu corresponent capitell. Columnes i capitells semblants als de Girona es troben també a Eivissa. Aquest model de finestra amb una o més columnes finíssimes i resistents és el que Domenge anomena el «tipus gironí», que es va exportar arreu.
De la mateixa manera, Girona també va importar pedra de Mallorca, com certifica un document del 1384 segons el qual es van pagar «30 sous i 6 diners» per una comanda que va entrar pel port de Sant Feliu de Guíxols i es va usar en la construcció de la Porta dels Apòstols de la catedral de Santa Maria.
Nàpols
Nàpols, la gran metròpoli de l'actual sud italià, va tenir una considerable presència gironina quan hi tenia la cort el rei Alfons el Magnànim. Domenge va explicar que «el rei va encarregar columnes en pedra de Girona, però no en tenim avui cap mostra material. El castell reial, conegut com el Castell Nou de Nàpols, conserva encara avui la impressionant Sala dels Barons, una sala quadrada amb volta estrellada feta per Guillem Sagrera, responsable també de la nau única de la Catedral de Girona. Un document de 1446 conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó encomana 50 unitats de columnes, totes amb capitells, «en pedra de Girona».
Sicília i Sardenya
Es troba pedra de Girona a Sicília, al Palau Bellomo, avui museu de Siracusa. I en altres edificis com la Casa Bonet, construïda per un mercader català de la segona meitat del s. XIV, hi apareixen tipus decoratius semblants als gironins, però en aquest cas tallats amb marbre de Carrara.
La lògica apunta també a Sardenya, però malgrat tractar-se d'una illa artísticament molt ben relacionada amb el món de la Corona d'Aragó, Domenge no ha pogut documentar restes físiques de pedra de Girona, tampoc a l'Alguer, un port on encara hi ha catalanoparlants.
Una tesi de m.a. fumanal
Tots els detalls sobre la pedra de Girona quedaran recollits a la tesi doctoral que Miquel Àngel Fumanal està a punt de llegir a la Universitat de Barcelona. La tesi portarà per títol La pedra de Girona. L'esclat de l'escultura monumental i cultural (1300-1350), i el seu director és el mateix Joan Domenge.
Fumanal té documentades més de 300 localitzacions de pedra de Girona fora de la capital de l'Onyar. «Barcelona, els dos vallesos i tota la meitat est de Catalunya en són plens», afirma l'historiador de l'art, que també inclou al seu treball els registres localitzats al País Valencià, Mallorca i altres indrets de l'antiga Corona catalanoaragonesa. Fumanal va participar en el cicle sobre la pedra de Girona amb una conferència sobre «models, iconografia i simbolisme» de l'escultura amb pedra de Girona en l'època medieval.
