Un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert les restes d'un esquelet de bòvid -mamífer herbívor- que data de fa 3,1 milions d'anys al Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. Es tracta del quinzè de l'espècie Alephis tigneresi que es troba en aquest jaciment, està sencer i correspon a un individu jove. Aquesta última és una particularitat molt rellevant, ja que en els disset anys d'excavacions només s'hi havien descobert exemplars infantils i adults.
«Es tracta d'un bòvid que encara era jove, no va arribar a assolir la plenitud, i està en un estat de conservació molt bo. Gràcies a aquesta troballa ja tindrem tota la col·lecció de l'espècie, que ens permetrà poder seguir estudiant l'anatomia d'aquests animals», explica Gerard Campeny, codirector del projecte de recerca del jaciment.
En aquesta campanya de quatre setmanes de duració i que ja encara la seva recta final, hi ha participat un equip de 20 investigadors procedents d'universitats i centres de recerca nacional i internacional.
Aquest és el quinzè bòvid que es troba al Camp dels Ninots. Es tracta d'un esquelet amb connexió anatòmica (els ossos es conserven units), format per prop de 300 ossos i que s'ha trobat a uns 2 metres de profunditat. La màxima profunditat a la qual arriben són 3 metres per una qüestió de seguretat. Tot i així, «cada any trenquem esquemes, no és gens habitual trobar esquelets sencers i en aquest estat de conservació. Dels disset anys d'investigació que portem, hem descobert 25 esquelets, que són més d'un esquelet per any», subratlla Campeny. «Calculem que només hem excavat el 6 o el 8% del jaciment. Queda feina per moltes generacions d'arqueòlegs i paleontòlegs», assegura.
Els investigadors també exploren línies de recerca amb altres espècies. De fet, durant aquestes setmanes de treball, els investigadors també han trobat restes anatòmiques d'un rèptil sense potes d'un metre i mig de llargada. En aquest cas no l'han pogut arribar a destapar del tot per culpa de la petita dimensió dels ossos. «També es tracta d'una troballa molt interessant, que podrem estudiar en les nostres altres línies de treball».
El Camp dels Ninots acull excavacions arqueològiques un mes cada any. Després d'aquestes setmanes «intenses» de treball, el següent pas un cop fetes les descobertes és fer el trasllat de les restes al laboratori de Tarragona, un pas que segons Campeny els portarà «més d'una setmana». La restauració de les restes portarà 2 o 3 mesos més. I l'estudi d'aquestes troballes podria allargar-se més d'un any.
Una mina de tresors
El Camp dels Ninots és una font inesgotable de restes en estat òptim de conservació. Es tracta d'un jaciment que segons Campeny té unes característiques que el fan «únic» en l'àmbit català, i que ha permès obtenir informació important sobre l'època prehistòrica i del cretàcic sobre la qual es tenia un buit d'infomació «important». De fet, on ara reposa aquest jaciment hi ha un volcà on s'hi va formar un llac en el seu cràter. Això va provocar la creació d'un «ecosistema tancat» dominat per un clima subtropical que va afavorir el desenvolupament de diferents espècies animals i vegetals. Per culpa d'un canvi climàtic, l'àigua i el magma del volcà van interaccionar i es va produïr una enorme explosió que va matar tots els animals. Aquests van quedar al fons de l'antic llac, que tenia uns sediments neutres que han permès la conservació quasi total de qualsevol espècie que es trobés al fons.
Impulsen un centre de recerca
Amb l'objectiu de posar en valor les múltiples troballes que s'han fet en el jaciment de Caldes de Malavella, l'Ajuntament ha impulsat un nou centre d'interpretació, recerca i educació que se situarà en un edifici històric al costat de les termes romanes del mateix municipi. Sota el nom d'espai AQUAE es vol fomentar el turisme cultural i de les escoles per tal que la gent pugui veure part de les troballes en els jaciments i entendre la història que hi havia en aquest punt abans de l'arribada dels humans.
