07 de juny de 2019
07.06.2019

La guia «Els ibers indigets» posa al dia la vida d'uns avantpassats que tallaven caps

La col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» celebra que ha arribat al seu número 200 amb un redisseny de la coberta · La Diputació de Girona i l'Obra Social La Caixa impulsen aquesta iniciativa editorial que difon la història local gironina

07.06.2019 | 00:12
La guia «Els ibers indigets» posa al dia la vida d'uns avantpassats que tallaven caps

La col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» celebra l'aparició del seu número 200, dedicat a Els ibers indigets, amb un redisseny de la coberta d'aquesta iniciativa editorial de la Diputació de Girona i l'Obra Social La Caixa que posa al dia i fa difusió aspectes de la història local de les comarques gironines.

Els historiadors Ferran Codina, Aurora Martín i Gabriel de Pardo guien en aquesta ocasió el lector per la història dels indigets, un dels pobles que formen part de la cultura ibèrica, en concret el poble que a partir del segle VI aC i fins la conquesta romana de la península ibèrica, l'any 19 aC, s'estenia per les comarques orientals de Girona; això és: l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès i parcialment la Selva i el Pla de l'Estany.

La ciutat ibèrica d'Ullastret, el més impressionant dels jaciments arqueològics dels íbers indigets, i capital al seu moment de la primera estructura política i territorial del que avui coneixem com a regió de Girona, acollirà dissabte (17.30 h) la presentació d'aquest nou títol. Hi seran presents els autors. Gabriel de Prado és el responsable del Museu d'Ullastret, vinculat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Una ciutat doble

La guia Els ibers indigets actualitza informacions revelades els darrers anys durant les campanyes d'excavació arqueològica als diferents jaciments ibèrics gironins.

Els principals treballs s'han dut a terme a Ullastret, on amb gran sorpresa es va descobrir fa uns anys l'existència d'una «ciutat doble», formada pels nuclis de l'Illa d'en Reixach i el Puig de Sant Andreu. Amb els 5.000 habitants que se li calculen, aquesta ciutat va esdevenir la capital de la Indigècia.

El llibre reprodueix una de les imatges més impactants del món ibèric: les restes de cranis clavats trobats a Ullastret, al puig de Sant Andreu. Les diferents tribus ibèriques van practicar aquest ritual amb els enemics vençuts.

La guia dedica un capítol sencer al món funerari, amb rituals que incloïen banquets funeraris que comportaven la destrucció de la vaixella, com s'ha constatat a la necròpolis de Serra de Daró.

Capítol propi mereix Mas Castellar de Pontós, un gran centre productor de cereals que s'exportaven a la veïna Empúries.

Al cim de la muntanya de Sant Julià de Ramis hi va haver l'Oppidum de Sant Julià de Ramis, un gran poblat ibèric que va ser abandonat al segle I aC, coincidint amb la fundació de Girona.

Les vies de comunicació, la relació amb els grecs, l'arquitectura, la ramaderia, l'agricultura, la mineria, la religió i les creences són només alguns dels capítols d'un llibre molt complert dedicat a la primera civilització autòctona del territori nord-est català, que tenia fins i tot un sistema d'escriptura que va ser compartit amb els altres pobles ibers.

Els autors destaquen l'avenç en l'estudi científic dels indigets dut a terme els darrers anys gràcies al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a la Universitat de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona