Reeditat el llibre on Puig Pujades explica el temps de presó com «la més gran pobresa»

En el llibre, Pujades va deixar escrit el sentiment que produeix un temps de reclusió: «Ésser mancats de llibertat és la més gran pobresa que pugui patir-se». D'aquí ve l'anhel que Carles Rahola expressa en el pròleg: «Un cop llegit aquest llibre, hom sentirà més viu que mai el desig de llibertat». En plena guerra, i tot just abans de ser afusellat amb l'«enterado» de Franco, l'escriptor gironí Carles Rahola va escriure el pròleg del llibre de Pujades, publicat el 1938 per Gràfiques Dàrius Rahola, la impremta del seu germà.

Puig i Pujades (Figueres, 1883 - Perpinyà, 1949) va usar el recurs literari de la tercera persona per poder desdoblar-se i parlar de si mateix tal com si fos un altre per exposar l'experiència, els pensaments i els sentiments d'un pres arran dels Fets d'Octubre de 1934, després que el president Companys declarés l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, proclamació que hores després també va fer, des de l'Ajuntament de Girona, l'aleshores alcalde, Camps i Arboix, fins que, una mica més tard, el comandant en cap de l'Estat Major espanyol, Rafael Domínguez Otero, va llegir un band de declaració de guerra i, en plena lectura del ban, va ser abatut per uns trets.

Puig Pujades, que era a l'edifici de la Comissaria de Girona des d'on es van disparar els trets mortals, acompanyat de 300 persones més també partidàries de l'Estat atalà, va ser processat i condemnat a 30 anys de presidi.

A començaments de 1936 va ser alliberat i a les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser elegit diputat pel Front d'Esquerres per Girona. Durant la Guerra Civil espanyola va ser cònsol de la República Espanyola a Lió i Perpinyà, i en acabar el conflicte es va exiliar.

L'exalcalde de Figueres Joan Armangué, ploma prolífica en la recuperació de temes i homenots empordanesos, considera a l'escrit de presentació d' Ell, a la presó que aquesta reedició significa «posar a l'abast de la societat contemporània una de les obres més significatives de Puig i Pujades, per la seva qualitat literària i lingüística, i també pel relat d'un temps i d'un país escrit per un dels seus protagonistes».

I és que l'obra literària de Puig i Pujades, que a més d'assaig va escriure contes, teatre, novel·la i poesia, va tenir reconeixement ja al moment d'aparèixer amb lloances com la que li va dedicar el crític Rafael Tasis al diari La Publicitat l'octubre de 1938: «És un llibre sincer i emocionant». Fins i tot L'Indépendant de Perpinyà va aplaudir aquell mateix any «l'estil acolorit amb una exquisida delicadesa» del llibre de Pujades.

La llarga nit del franquisme va enterrar al cementiri de l'oblit Puig i Pujades i la seva obra, com va passar amb tots els que treballaven per un nou país, una part de la història col·lectiva que va començar a ser recuperada amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, i per això avui l'escriptor i polític figuerenc té dedicada al seu nom una plaça a la seva ciutat natal, s'està reeditant la seva obra, una part de la qual resta encara inèdita, i té fins i tot una biògrafa en la figura d'Anna Teixidor Colomer, que el 2012 va defensar a la Universitat Pompeu Fabra la tesi doctoral Josep Puig Pujades (1883-1949). Cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà.

El llibre es presentarà a l'Auditori Josep Irla de Girona el proper dia 20, en un acte amb l'editor, Jaume Torrent, el mateix Armangué, curador del llibre, l'escriptora Maria Mercè Roca, el president de la Diputació, Miquel Noguer, i el delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila.

Dos dies després es farà la presentació a Lladó, a la Trobada Literària Empordanesa. Per a més endavant queda la presentació a Figueres d'uns escrits que a Joan Armangué no se li escapa que tenen alguna forma de paral·lelisme amb el present quan diu que el desig de llibertat «avui es fa ben viu i fort».

Pujades va sortir de la presó el 20 de febrer del 1936, amb la concessió del règim de presó atenuada, després de ser elegit diputat.