El Museu del Cinema de Girona acaba d'inaugurar una exposició de fotografies de les actrius més famoses de tots els temps acompanyades d'algunes de les frases més cèlebres que van pronunciar, com la demolidora constatació que va fer Judy Garland, la protagonista de la versió de 1954 d'Ha Nascut Una Estrella: «Si soc una llegenda, per què estic tan sola?».

I és que les reflexions de les actrius prenen tanta importància com les mateixes fotos, en aquesta exposició de 90 imatges de 30 icones de la gran pantalla, entre elles Mae West, autora d'una altra de les frases que demanen espai per pensar-les: «Quan soc bona, soc molt bona. Però quan soc dolenta soc millor».

El programador d'activitats del Museu del Cinema, Jordi Dorca, ha comissariat l'exposició i ha seleccionat les frases consultant les hemeroteques amb la intenció, segons ha dit aquest dimarts en la presentació, de «presentar actrius icòniques com una divinitat perquè puguin ser admirades».

Ha viatjat expressament des de Londres, on resideix actualment, fins a Girona el barceloní empordanès d'adopció Vicenç Arroyo, col·leccionista des de molt jove que el 1952 va escriure a una encara poc coneguda Marilyn Monroe i aquesta li va respondre amb una fotografia dedicada i firmada que és l'enveja de tot col·leccionista: «To Vicente Warmest Regards» (Per Vicente els més calorosos records).

Aquesta fotografia, que avui pot estar valorada en uns 25.000 euros, forma part naturalment d'una exposició basada en la col·lecció que Arroyo va donar l'any 2010 al Museu del Cinema de Girona, i que actualment consta d'11.496 fotografies, a més de documents diversos i llibres.

Arroyo ha explicat que va començar la col·lecció de molt jove, quan «el cinema era per a mi més real que la vida mateixa».

La idea va servir a l'alcaldessa en funcions, Marta Madrenas, per dir que si Arroyo veia la veritat de la vida en el cinema, «el que ens ha cedit amb la donació és la seva vida». Madrenas va demanar a Arroyo, avui amb 87 anys a les espatlles, que escrigui unes memòries.

Una de les actrius favorites del col·leccionista era Ingrid Bergman: «Jo retallava fotos d'ella i fins i tot les portava a la cartera».

Per Arroyo, aquestes actrius són gent amb un gran carisma: «Són belles i intel·ligents i això ni s'hereta ni s'adquireix; es té o no es té».

Jordi Pons, director del Museu del Cinema, va dir que la mostra és també una reivindicació del paper de la dona en el cinema, i per descomptar un homenatge «a la generositat» del col·leccionista Vicenç Arroyo, que ha nodrid el fons més important que custodia aquest equipament, amb permís, és clar, de la Col·lecció Mallol.

L'exposició porta per títol [Actrius] Icòniques. Imatges simbòliques i frases cèlebres de les grans actrius del cinema. Una exposició que a més de la trista constatació de Judy Garland que la fama no ho és tot té moltes altres reflexions imperdibles, com la de Lauren Bacall: «La fama no és una professió, és un accident», o la de Marlene Dietrich: «El glamur és el que venc, és la meva acció en el comerç».