L'escriptor mallorquí Guillem Frontera torna als prestatges amb una història carnal i d'amistat, "La vida dels cossos", protagonitzada per una dona anomenada Paula Moncada i dos dels seus amics de la infància, Salvador, que és diplomàtic de professió, i Bernat, un home de vida turbulenta.
Frontera ha explicat aquest dijous en roda de premsa que sempre escriu sense guió previ i així com va plasmant idees i personatges aquests el van interpel·lant i acaba "negociant amb ells" fins a donar forma als seus títols.
Publicada per Proa, la novel·la narra la relació d'aquests tres personatges, que es mantindran fidels a un pacte infantil no explícit, en un paisatge històric que va de la Barcelona de la Transició al Madrid de les acaballes del franquisme i a la Mallorca d'inicis del vertigen turístic.
El novel·lista ha reconegut que fins ara no havia sentit les ganes que ha notat en aquesta ocasió d'"introduir molta carnalitat en els personatges, potser és una qüestió d'edat, i que com deia una gran senyora mallorquina, ja morta, els homes en fer-nos vells ens tornem llaminers".
"El cos -ha prosseguit- és el gran dipositari de l'experiència humana, diu el que has estat, és per on passen les grans passions i sentiments. I en aquesta novel·la tenia ganes de fer passar tota l'acció pels cossos de les persones".
Amb algun toc de novel·la negra, no ha amagat que, com altres vegades, no ha pogut evitar un cert "retrat social" de la seva illa, a través de petites històries que completen la trama principal.
Una d'elles té a veure amb la construcció d'un petit hotel en una petita cala, que acaba convertit en una cosa "immensa, enorme".
Segons el seu parer, els mallorquins "ens hem construït la nostra condició de colònia, ho hem fet nosaltres sols".
Respecte a l'amistat entre els tres protagonistes de l'obra, ha argumentat que entre ells existeix "un pacte de fidelitat i lleialtat", no exempt de problemes, "perquè hi ha amors que no es corresponen, res mai no és perfecte", ha postil·lat.
De la mà de Paula, ha dit que "donem per fet que la família ens ve donada i que les amistats es poden escollir, però això cal posar-ho en dubte, perquè l'amistat és en moltíssimes ocasions com un destí, té una part de fatalitat".
Segons el seu parer, "si vas per la vida amb una mentalitat oberta, et trobes que no sempre els amics són els que el teu voldries".
Malgrat portar més de cinquanta anys escrivint, des que amb prou feines vint publiqués el poemari "A ritme de mitja mort", Frontera considera que l'ofici és "un treball difícil" i ha confessat que quan se li encallen els relats té una tècnica: o es tanca en un monestir, o va a un dels "elefantíacs complexos hotelers de Mallorca, que al maig o juny són baratíssims i són una forma d'aïllament fantàstica".
