l'escriptor palafrugellenc Josep Pla i l'historiador gironí Jaume Vicens Vives van ser més que coneguts i ho segueixen essent a hores d'ara. Durant anys van mantenir una correspondència, que ara es publica, que denota un alt grau d'amistat i també demostra que «van conspirar» i van treballar de forma «intensa» per «preparar l'escenari del postfranquisme».
Editorial Destino acaba de publicar les cartes que tots dos es van enviar entre 1950 i 1960, fins poc abans de la mort de Vicens Vives, en el volum L'hora de les decisions, en una edició a càrrec del professor de la Universitat de Massachusetts, Amherst, Guillem Molla, amb una introducció del catedràtic d'història contemporània Joaquim Nadal.
L'editor Jordi Cornudella ha explicat que, en total, s'inclouen 72 missives, de les que dotze són targetes postals i hi ha un telegrama. D'aquestes cartes, 34 són de l'historiador a l'escriptor, n'hi ha 22 de Pla a Vicens Vives i, a més, s'inclouen d'altres dirigides a un o un altre de diferents persones com ara Josep Quintà, Florentino Pérez Embid, Josep Maria Cruzet, Roser Rahola, Lluïsa Sadurní i Pere Vicens. Segons Guillem Molla, tots aquests escrits «permeten contextualitzar el diàleg entre l'escriptor i l'historiador». Per a Cornudella, es tracta dels textos de «dues figures de primer nivell, catalans no sospitosos d'haver renunciat mai a la seva catalanitat, encara que van afrontar les conseqüències de la Guerra Civil, d'alguna manera, des del bàndol dels guanyadors i no des del dels perdedors».
Segons el seu parer, van ser personalitats que van tenir «certes vinculacions amb el règim, el que no vol dir complicitats, que durant la dècada que va de 1950 a 1960 van treballar intensament per preparar l'escenari del postfranquisme, el que li dona un gran punt d'interès al llibre».
Les cartes, que van ser escrites sense que pensessin que serien publicades algun dia, mostren que «durant el període tots dos van fer un canvi important de pensament, situant-se fins i tot en l'altre costat, veient i desitjant la necessitat d'un canvi».
En la seva introducció, l'exalcalde Nadal destaca que les principals qüestions que apareixen en les cartes, a part de tractar la difusió i recepció de les seves obres respectives, se centren en la situació política del moment. Assevera que un tema que «aflora reiteradament i recíprocament és la percepció que el magma polític del franquisme s'estava movent, potser fins i tot s'estava esquerdant i calia assumir reptes i compromisos, lideratges també, per superar els moments crítics i devastadors del final de la guerra i la postguerra més immediata». En una de les cartes de Josep Pla a Vicens Vives el juliol de 1957, l'autor del Quadern Gris carrega, sense esmentar el seu nom, contra l'almirall Luís Carrero Blanco per un discurs a les Corts que qualifica de «memez quintaesenciada».
Documents inèdits transcrits
El llibre es complementa amb un apèndix de tres parts i la primera inclou la transcripció de tres documents inèdits de Vicens, així com l'anomenat «Informe Pla», sobre l'entrevista de l'escriptor empordanès amb Josep Tarradellas el gener del 1960 (el novembre de 1959, l'historiador s'havia entrevistat, així mateix, amb el president català a l'exili). A la segona part es transcriuen deu dedicatòries de llibres, la majoria de Vicens a Pla i, al final, hi ha una carta de l'escriptor Narcís-Jordi Aragó a Pla del 1970 amb una enquesta sobre Vicens Vives.
