Arthur & Lucas Jussen, piano a quatre mans.

Claustre de la Catedral de Girona. 30 de juny.

Festival Nits de Clàssica.

..............

Tenen llaços de sang però també comparteixen una mateixa manera de respirar la música. El seu retorn al Festival Nits de Clàssica de Girona demostra el sentit ascendent de la seva carrera internacional.

El primer tram del recital va ser un preàmbul en forma de petites perles del repertori, si bé el moll de l'os de tot l'espectacle havia de venir amb la segona part protagonitzada per la versió per piano a quatre mans que va escriure el mateix Ígor Stravinski pels assajos d'aquest ballet revolucionari.

Amb la Sonata en re major, KV. 381 van aconseguir un magnífic impuls musical en l' allegro inicial que va anar perdent envergadura en l'estil i la Gràcia -en majúscules- que necessita el toc al piano de l'escriptura musical mozartiana. Molt similar amb el Lebensstürme en la menor, D. 947 de Franz Schubert que prometia molt en l'inici però no va assolir el grau de profunditat necessari.

Les tres peces de Mompou van estar a bon lloc, molt ben retallades i molt ben desenvolupat els tocs humorístics.

Pel que fa a l'obra de Stravinski, els germans Jussen van fer un treball molt notable. No van ser ni ponderats ni extravagants. Van mantenir la tensió durant tota la interpretació amb un tremp extraordinari. Precisió vívida ens els ritmes i dinàmiques ben configurades. L'explosió de sonoritat que van aconseguir dona compte del grau de primitivisme que dóna alè a aquesta música que Stravinski va orquestrar amb una tècnica admirable.

Potser la introducció -originalment a càrrec del corn anglès- li va faltar misticisme i un tempo més lent.

El concertat de les veus estava molt treballat i manté una manera de dir homogènia i transparent. Amb tot, encara es troba a faltar la maduresa dels grans artistes pel que fa a la dicció però és innegable l'altura de mires d'aquests dos brillants pianistes.

El festival Nits de Clàssica porta aquest dimarts (20.30 hores) al Claustre de la Catedral de Girona el violinista Christian Tetzlaff, amb la integral de les Sonates i partites .