El Príncep Albert II de Mònaco va inaugurar divendres una gran exposició de Salvador Dalí que ofereix una visió retrospectiva de la seva obra i revela la manera com aquesta s'inscriu en la història de la pintura del segle XX.
La mostra ha estat organitzada per la Fundació Dalí i el Fòrum Grimaldi, juntament amb el Museu Reina Sofía de Madrid i el Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida, Estats Units).
A la inauguració hi van assistir també els presidents de Fòrum Grimaldi, Henri Fissore, i de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, la directora dels Museus Dalí, i comissària de l'exposició, Montse Aguer, i patrons de la Fundació, entre els quals, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga.
També hi va assistir el Secretari d'Estat de Mònaco, Jacques Boisson, la directora d'Afers Culturals, Gamerdinger i el Ministre de Sanitat, Gamerdinger, a més del Secretari General de Cultura de la Generalitat, Francesc Vilaró, i la Infanta Cristina de Borbó.
L'exposició té lloc al passeig marítim, a l'edifici del Fòrum Grimaldi de Mònaco, fins al 8 de setembre, i proposa un recorregut a través de 52 pintures, 28 dibuixos, 30 documents entre els quals hi ha manuscrits, llibres i revistes, 48 fotografies -principalment de Brassaï-, 10 objectes del taller de Salvador Dalí i 10 documents audiovisuals.
30 anys de la mort
Organitzada amb motiu dels trenta anys de la mort de Salvador Dalí, la mostra ressegueix les influències que els grans mestres de la història de l'art van exercir sobre ell, així com la petjada que Dalí va deixar en els moviments pictòrics del segle XX. L'exposició subratlla la relació de l'artista amb les avantguardes europees com l'impressionisme, el cubisme, la pintura metafísica i l'art abstracte.
El capítol surrealista presenta obres excepcionals com La memòria de la dona-infant de 1929, L'espectre del sex-appeal o Elements enigmàtics en un paisatge de 1934.
Aquestes obres mostren l'aportació de Dalí al moviment encapçalat per André Breton, principalment el seu mètode paranoico-crític, un sistema destinat a fer visible allò invisible a través d'un deliri controlat de l'esperit o a través del recurs de la doble imatge.
El recorregut expositiu s'inicia a la meitat de la trajectòria artística de Dalí, el 1948, quan Dalí publica els 50 secrets màgics per pintar, fent una anàlisi comparativa dels pintors més rellevants de la història de l'art. Per primera vegada en una exposició organitzada per la Fundació Dalí es reprodueix el taller ideal que Salvador Dalí va projectar a Portlligat, guiat per La divina proporció de Luca Pacioli il·lustrat per Leonardo da Vinci.
La mostra convida així mateix a endinsar-se en la darrera etapa de Salvador Dalí, als anys vuitanta quan, ja malalt, la seva pintura s'empelta d'evocació i de reflexions entorn a la mort i la voluntat de transcendir, de ser immortal.
