A Peralada, tot és possible. Com per art de màgia, la segona nit del Festival va embriagar-se de romanticisme. Dos dels seus màxims exponents, Frédéric Chopin i Franz Liszt, no van faltar a la cita. La seva música va sonar, amb tots els seus contrastos, pels talentosos dits d'Alexandra Zhilina, Liudmuila Sveshnikova i Vladimir Rumyantsev. Es van guanyar tots tres una merescuda ovació. La mateixa que el públic, que va omplir el pati de butaques, va dirigir al Ballet del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. Si la mítica companyia havia estat encarregada d'inaugurar el certamen amb cert èxit interpretant Les quatre estacions, es va acomiadar amb tres meravelles per a la vista i l'oïda.

L'espectacle, allargat innecessàriament per dos descansos eterns que van guanyar-se la reprovació d'alguns dels assistents, va encetar-se amb Chopiniana. La versió de Michael Fokine, revisant l'obra estrenada el 1907, desprenia puresa. El blanc hi ajudava. Els moviments pausats, lleugers i elegants de les sílfides, també. El cos de ballarines, sumant-hi Iuri Smelakov, semblava que surés.

Amb In the night, canvi de registre. Total. Romanticisme, sí, però sumant-hi ritmes de jazz per veure tres parelles, cadascuna amb els seus diàlegs, relacions, cabòries i reaccions de tota mena. Un vestuari espectacular sobre un fons més neutre, on les llums hi jugaven un paper clau.

El desenllaç, ja cap al tard i al llindar de la mitjanit, l'oferia Marguerite and Armand. Els protagonistes de la Dama de les Camèlies, d'Alexandre Dumas, van captar tota l'atenció. Una història d'amor i desamor entre una cocotte i un jove aristòcrata, amb una escenografia digna d'una òpera i una interpretació excelsa dels dos ballarins principals.