El coneixement de català s'acosta progressivament als nivells d'abans de l'onada migratòria de 2003-2008, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població que el Departament de Cultura i l'Idescat realitzen cada cinc anys als habitants de Catalunya de més de 15 anys.
L'estudi mostra que l'any 2018 el 94,4% de la població entenia el català, una dècima més que el 2013 però encarà distant del 96,5% que era capaç d'entendre'l el 2003.
El 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i l'augment més significatiu el trobem entre els que el saben escriure, 400.000 persones més els últims cinc anys (un 65,3% de la població).
Els joves de 15 a 29 anys són els que fan un ús més elevat de la llengua i en tenen més coneixement, més del 80%.
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, van presentar ahir els resultats de l'enquesta de 2018 feta a 9.000 persones. La conclusió principal és que el coneixement de català creix lleugerament en les quatre habilitats lingüístiques respecte a l'última enquesta feta el 2013.
Els resultats mostren que l'habilitat per escriure'l augmenta en cinc punt els últims cinc anys, i que la competència per llegir-lo creix 3 punts, és a dir, més de 300.000 persones. Els que l'entenen han crescut en 128.000 persones, i els que el parlen en gairebé 160.000 del 2013 al 2018.
Un dels aspectes que va destacar Vilallonga sobre l'augment de persones que escriuen el català és l'ús de les xarxes socials.
El WhatsApp desinhibeix
L'ús del WhatsApp, per exemple, ha fet «desinhibir» moltes persones que abans no escrivien en català per vergonya a fer faltes d'ortografia. «Han fet favor a l'ús del català. En l'àmbit personal es mostra clarament que els missatges de mòbil es fan en català», va assegurar la consellera.
El director de l'Idescat, Xavier Cuadras, va identificar l'evolució migratòria com un element clau per entendre la situació sociolingüística. Més d'un terç de la població ha nascut fora de Catalunya, i des del 1981 la població nascuda a l'estranger ha passat de ser un 1,5% a ser del 18,2%. Entre 2013 i 2018 hi ha un saldo migratori de 90.000 persones.
L'enquesta revela que augmenta el percentatge de població que sap parlar català entre els nascuts a Catalunya i entre els nascuts a la resta de l'Estat, però que en canvi no ho fa entre els nascuts a l'estranger.
El 76,4% de la població adulta de Catalunya utilitza el català durant un dia qualsevol. Això representa un lleu augment respecte al 2013, quan era d'un 74,6%.
El 42% de la població adulta (2.695.000 persones) utilitza el català tot i que no és la seva llengua inicial, un aspecte a destacar ja que l'informe reflecteix una tendència a usos lingüístics combinats, és a dir, d'utilitzar de manera compartida el català i el castellà. El castellà l'utilitza el 93,2% de la població. Pel que fa als àmbits, augmenta en el comercial i en converses en l'àmbit mèdic, però en canvi no es veu aquesta tendència en les entitats financeres o l'Administració de l'Estat.
Transmissió generacional
«El català en aquesta posició no té el comportament d'una llengua minoritària», va apuntar la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, sobre la llengua que els pares parlen als fills malgrat no sigui la que parlaven amb els seus pares.
L'enquesta constata que més adults parlen en català als seus fills que no pas ho fan amb els seus pares o avis. És un total de 7,5 punts favorables al català.
També es reflecteix que l'interès per aprendre català augmenta especialment entre la població estrangera, un 61,7%.
Vilallonga va remarcar que «hem de ser capaços que totes les persones vulguin llegir parlar i escriure en català». «El català és una llengua que dona un prestigi social, permet mobilitat social, i hem de ser capaços de dir-ho», va afegir.
Resultats a l'Aran
L'increment de coneixements d'aranès a l'Aran és notable entre la població de 15 a 29 anys, que supera el 70 % en totes les habilitats. El 90,6% l'entén, el 75,2% el sap parlar, el 87,4% el sap llegir i el 72,2% el sap escriure. «Les quatre habilitats d'aranès creixen. Es demostra que aprenen gràcies a l'escola la llengua pròpia i acaben l'escolarització coneixent les tres llengües», va dir Franquesa.
