El Departament de Cultura de la Generalitat ha presentat aquest dilluns els resultats de la seva enquesta sobre els "usos lingüístics" de la població catalana, que mostra que el coneixement del català entre la població adulta s'acosta al nivell anterior a l'última onada migratòria (2003-2008).
D'altra banda, les quatre habilitats lingüístiques (entendre, parlar, escriure i llegir) també han crescut "lleugerament" respecte a les dades recollides en l'última enquesta del 2013: el 94,4% de la població adulta resident a Catalunya entén el català i el 76,4% l'usa diàriament, mentre que el 81,2% declara saber parlar-lo, el 85,5% sap llegir-lo i el 65,3% pot escriure'l correctament.
L'informe s'ha elaborat a partir de 9.000 enquestes realitzades el 2018, unes 1.500 més que en l'última edició, feta cinc anys abans, entre persones distribuïdes per tot el territori català.
La consellera de cultura, Mariàngela Vilallonga, ha explicat que en aquesta enquesta s'analitza el coneixement i ús de les llengües, però ha destacat que "l'administració ha de ser capaç d'aconseguir que totes les persones que viuen i treballen a Catalunya tinguin interès a aprendre català", ja que, segons la seva opinió, "és una llengua que dona prestigi social i mobilitat social".
Segons les dades de l'informe, un dels grups socials en els quals l'administració hauria d'incidir més és el dels residents a Catalunya nascuts a la resta d'Espanya, ja que només el 27,7% ha manifestat interès a aprendre o millorar el seu català, xifra que contrasta amb el 61,7% de la població resident a Catalunya nascuda a l'estranger que afirma voler formar-se en aquesta llengua.
El director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras, ha destacat que "l'evolució migratòria és clau per entendre la situació sociolingüística perquè la població catalana és molt diversa sobre el seu lloc de naixement".
A Catalunya, un 40% de la població resident el 2018 havia nascut a fora (un 20% a la resta d'Espanya i un 20% a l'estranger), mentre que, dels nascuts a Catalunya, només el 29% descendien de progenitors catalans.
Segons Cuadras, això pot ser un dels factors que fomenten que el castellà superi el català com a llengua inicial de la població adulta, el 52,7% de la qual es va iniciar en el parla en llengua castellana, enfront del 31,5% que ho va fer amb el català.
Això no obstant, aquestes dades topen amb la taxa de transmissió lingüística intergeneracional, ja que, segons la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, "la transmissió del català de pares a fills no es trenca, sinó que creix any rere any ".
De fet, segons Franquesa, "la població adulta parla més català amb els seus fills que amb els seus pares i avis", una dada que per a la directora general és "senyal de la bona salut lingüística del català, el comportament del qual no es correspon amb el d'una llengua minoritària en recessió".
Per grups d'edat, els que més bé saben escriure, llegir i parlar el català són els joves d'entre 15 i 24 anys, seguits de les persones d'entre 50 i 54 anys, "una dada curiosa", segons Vilallonga, que segons la seva opinió pot deure's al fet que les aplicacions de missatgeria mòbil han ajudat als adults a "desinhibir-se i trencar la seva por d'escriure en català, creat en no haver rebut formació en aquesta llengua durant la seva escolarització".
La consellera Vilallonga ha reconegut que les capacitats lingüístiques de la població "és un àmbit en el que el consorci té molta feina a fer" i al qual "és necessari destinar més pressupost per avançar en la normalització lingüística".
