«Per mi, l'art és una manera de viure una mica cada dia». Manolo García és conegut, sobretot, per la seva faceta com a cantant, i de fet serà l'encarregat d'inaugurar aquest cap de setmana el Festival de la Porta Ferrada amb un doble concert. Però a més de música, per les venes de García també hi corre la pintura, una disciplina que va estudiar de jove i que no ha abandonat al llarg dels anys.

I aquest estiu, l'exposa en un espai de luxe: fins el 3 d'agost, les seves pintures, dibuixos i escultures es poden veure al Monestir de Sant Feliu de Guíxols amb el títol Poetes desafectes, excèntrics remers, en el marc del festival.

L'exposició consta de 63 dibuixos i pintures (olis i acrílics) i una desena d'escultures de fusta i ferro. Es tracta majoritàriament d'obres recents, fetes els últims tres anys, algunes de les quals -els dibuixos- elaborades durant la seva darrera gira, que tenia 33 concerts i de la qual en van sortir 35 dibuixos.

«Dibuixar m'ajuda a relaxar-me abans d'un concert», explica García. I és que, per a ell, la millor fórmula per evadir-se dels nervis previs a pujar a un escenari és posar-se música -en el seu reproductor no falten ni Adrià Puntí ni Ivette Nadal, entre molts altres- i començar a dibuixar. Tot i això, García no es considera un pintor amateur: «Fins fa cinc anys deia que era un pintor aficionat, però porto tota la vida pintant, tinc ofici i tècnica. Per tant, puc dir que sóc pintor», afirma.

De ben jove, García va començar a estudiar Arts Aplicades a la Llotja de Barcelona, tot i que ho va deixar quan se'n va anar a la mili. I malgrat que li agradaven tant la pintura com la música, en arribar el moment d'escollir, es va decantar per aquesta última perquè en l'àmbit musical «semblava que hi havia més ambient i podria conèixer més noies», recorda entre rialles.

Connectar amb la natura

Com a pintor, Manolo García es defineix com a «eclèctic» i ha batejat el seu estil com «inconformista pop» amb un punt de «surrealista retardat». En les seves pintures, el cantant s'evadeix de la vida moderna i tecnològica per tornar a connectar amb la natura. «Tant la pintura com la mú0ssica em permeten connectar amb el meu jo interior i reflectir les meves inquietuds», assenyala. I és que, al seu parer, «el segle XIX, malgrat totes les mancaces que hi havia, era més pur, i segur que el contacte amb la natura era molt millor que beure una ampolla d'una aigua que potser porta quatre mesos embotellada».

García va fer la seva primera exposició individual a Menorca l'any 1992. Des de llavors, ha participat en una vintenta de mostres a diferents punts de l'Estat, tant exposicions individuals com col·lectives. També ha publicat tres llibres sobre els seus dibuixos i pintures.