Enrico Gatti, violí

Rinaldo Alessandrini, clavicèmbal

Claustre de Sant Pere de Galligants. 18 de juliol

Festival Nits de Clàssica

Malauradament aquest concert no serà pel record. Tot i que el repertori i els artistes prometien un recital extraordinari ja des del principi es va veure que les coses no funcionaven bé. Alessandrini com sempre té una gran facilitat per la lectura a vista i encara que la seva versió no fos la millor possible és un músic que es fa escoltar. La solvènvia musical per la seva part estava garantida i la sonata que va interpretar a solo ho demostra sobradament pel que fa al gust i la tècnica més que sobrada.

Inesperadament, el violinista Enrico Gatti, que és un referent indiscutible, va cometre errors que en un músic de la seva talla són molt sorprenents. Desconeixo si existia algun motiu aliè a la seva voluntat però la seva participació en el concert va estar totalment desencertada.

La tècnica de l'arc esmorteida, sense vigor ni flexibilitat va provocar el tedi més absolut. Errors en l'afinació dels aguts i les dobles cordes també hi van ser presents. La veritat és que va ser una interpretació inusitada i molt accidentada.

Com que l'expressió estava en molt mal lloc va desvirtuar tot l'espectacle. Crec que és el concert on he patit més escoltant la deriva musical que tenia lloc. Espero de tot cor que es tractés d'un molt mal dia, puntualment per aquest intèrpret, que té d'altra banda un currículum esplèndid en el qual tota organització de concerts es pot refiar per programar-lo.

Aquestes coses poden passar i formen part de la vida concertística. Escoltant el disc que van enregistrar el 2018 amb aquest mateix repertori val a dir que el resultat millora lleugerament.