Quan hom pensa en antisemitisme, és comú que l'identifiqui aquest automàticament amb el nazisme. Però, aleshores, l'associació ens pot portar a pensar que l'antisemitisme no té res a veure amb nosaltres, que és propi d'un període històric concret i d'una proposta ideològica concreta. És fàcil pensar que l'antisemitisme només té a veure amb aquelles propostes ideològiques que busquen establir una vinculació amb aquest període històric. Tanmateix, lluny d'aquesta realitat, així com el filonazisme a Catalunya és marginal, l'antisemitisme ideològic està perillosament generalitzat i normalitzat. Entorn d'aquesta qüestió va girar la conferència Antisemitisme i filonazisme a Catalunya que va oferir-se el passat dijous 6 de juny com a cloenda del cicle Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de la UdG i l'Institut d'Estudis Nahmànides.
En opinió d'Antich, avui recordem amb orgull la presència de les comunitats jueves a les nostres ciutats, però es tracta d'un fenomen ben recent. A la ciutat de Barcelona, fins a l'any 2010, moment en què el Museu d'Història de Barcelona va començar a senyalitzar espais en el centre històric de la ciutat, res no testimoniava l'existència del Call Jueu. Malauradament, tal com va explicar Antich, en la nova senyalització només s'expliquen les glòries i proeses de la comunitat jueva medieval. Enlloc s'expliquen les condicions de gueto en què vivien aquests barcelonins/es i com van ser finalment expulsats. Aquesta invisibilització de la història de la comunitat jueva ha contribuït a nodrir estereotips que estan en la base de l'antisemitisme, d'aquest antisemitisme que fa dels jueus uns altres. Segons Antich, «jueu/va» era simplement aquell adjectiu que qualificava un grup de catalans que els catalans van acabar fent fora. Amb el pas del temps, de l'adjectiu se n'ha fet un substantiu, amb la qual cosa hem convertit aquests conciutadans/es en uns altres desconeguts.
Actualment, l'antisemitisme a Catalunya és difús i el defensa gent que no es considera obertament antisemita. És fruit de prejudicis cristal·litzats durant segles, d'aquesta relació incompetent amb la pròpia història i d'aquest procés de subjectivització que hem aplicat a la comunitat jueva. Sense tot això, no podríem explicar per què és tan habitual que es responsabilitzi catalans/es jueus/ves de l'acció del govern de l'Estat d'Israel, Estat al qual no pertanyen i govern al qual no han votat. Tampoc no podríem explicar, per exemple, les extremes mesures de seguretat a les sinagogues catalanes o als actes organitzats per la comunitat jueva catalana. L'antisemitisme està present en el nostre dia a dia, en la normalitat institucional catalana, i no l'hem de menystenir.
