27 de juliol de 2019
27.07.2019

Un treball de fi de grau proposa museïtzar el castell de Montjuïc

Júlia Nogué considera que la proposta que té l'Ajuntament de Girona és molt més cara que la seva i, a més, pot acabar privatitzant la fortalesa

27.07.2019 | 00:39

L'estudiant d'Història de l'Art a la UdG Júlia Nogué s'ha graduat amb un treball que proposa un pla d'usos per al castell de Montjuïc amb una museïtzació mínima de l'espai per tal que el visitant pugui conèixer la història –encara molt desconeguda– d'aquesta fortalesa que, a més a més dels episodis bèl·lics que va viure, especialment els dels setges napoleònics, va acollir milers d'andalusos procedents de la immigració als anys 1960 i 1970, quan va esdevenir un dels barris de barraques més poblats de Girona.

Nogué, que té previst presentar el treball a l'alcaldessa, Marta Madrenas, defensa el seu projecte i el contraposa al que ja ha presentat l'Ajuntament. Si el de l'Ajuntament pretén crear un escenari a l'aire lliure sobre la cisterna de l'antiga fortalesa, amb un pressupost d'uns 100.000 euros, el de Nogué es limita a una museïtzació mínima del castell amb la creació de panells informatius per convidar a fer un recorregut, cosa que costaria uns 10.000 euros, assegura la ja graduada en Història de l'Art.

El professor de la UdG expert en patrimoni David Vivó ha tutlelat aquest treball de fi de grau (TFG) titulat Valorització i pla d'usos per al Castell de Montjuïc.

En una primera part, Nogué exposa els antecedents d'una construcció ordenada l'any 1653 pel rei espanyol Felip IV el Gran, que en plena evolució de l'abast de l'artilleria es va veure obligat a millorar la defensa nord de Girona.

El treball revisa el protagonisme del castell durant els setges napoleònics de principis del segle XIX i el bombardeig que va patir per part de les tropes franceses. També exposa que, en quedar abandonat, va servir com a pedrera i això el va malmetre notòriament.

Nogué ha prestat molta atenció als aspectes socials i és així com una part important del treball defensa el protagonisme dels milers de persones que als anys 60 i 70 van viure en barraques improvisades al castell, a la part de dins i a la de fora.

«A Girona va arribar molta mà d'obra que trobava bones feines però no se'ls oferia accés a l'habitatge. Era un problema social. Hi van arribar a viure més de 2.500 persones sense aigua corrent ni electricitat», recorda Nogué, i reclama que no s'enterri en el record d'aquesta etapa de la vida del castell.

Nogué considera «negatiu» el pla d'usos que ha presentat l'Ajuntament i considera que pot comportar el tancament de la fortalesa a l'estiu quan s'hi facin concerts de pagament. «Cal parlar primer amb l'associació de veïns. Ells volen un centre cívic», diu la historiadora.

«Jo proposo un recorregut lliure que no busqui l'explotació econòmica sinó que el visitant pugui entendre perquè es va construir i quina funció feia aquest castell en la història de Girona», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona