La primera gran exposició retrospectiva sobre l'obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons, conegut també com el fotògraf de la gauche divine, inclou un bon grapat d'imatges icòniques preses a les comarques gironines, concretament a les poblacions de Cadaqués, Verges i Platja d'Aro.

Visitable fins el gener de 2020, la mostra Oriol Maspons, la fotografia útil 1949-1995 ofereix a través de 530 imatges un recorregut per més de quatre dècades d'intensa activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat.

Amb l'apel·latiu gauche divine es designava una elit cultural que, a la darrera etapa de la dictadura, compartia un projecte de renovació estètica en àmbits diversos, però sense assumir un compromís polític o social real.

Maspons va fotografiar amics que freqüentaven determinats locals: des de les reunions al restaurant Casa Mariona del Raval barceloní, a la fi dels cinquanta, passant per les trobades als bars de Tuset Street -així va anomenar Maspons el carrer Tuset- i, finalment, fins a Bocaccio, una sala de festes inaugurada el 1967.

Maspons va seguir la gauche divine en les seves estades a Cadaqués, d'on són bona part de les imatges de l'exposició preses en terres gironines. Però hi ha també una sèrie gens menyspreable feta a la discoteca Tiffany's de Platja d'Aro durant el rodatge de la pel·lícula Lejos de los árboles, de Jacinto Esteva, estrenada el 1972.

Va ser també pel rodatge d'aquesta pel·lícula, que inclou escenes de la Dansa de la Mort de Verges, que el fotògraf es va traslladar a la població baixempordanesa.

Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960. Primer des de l'àmbit de la fotografia amateur.

Maspons va ingressar el 1951 a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En retornar a Barcelona, va esdevenir professional i va formar societat amb Julio Ubiña.

Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a La Gaceta Ilustrada, L'Oeil, Paris Match, Boccaccio, Expression, Elle i altres publicacions. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen a la col·lecció Palabra e Imagen: Toreo de salón, amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; La caza de la perdiz roja, amb textos de Miguel Delibes, i Poeta en Nueva York, sobre poemes de Lorca. Va il·lustrar nombrosos llibres entre els quals cal destacar per la seva cuidada factura Arquitectura gòtica catalana, d'Alexandre Cirici, editat per Lumen el 1968.

A principis dels seixanta, Maspons va rebre l'encàrrec, primer d'Edigsa i després de Concèntric, de retratar els cantants de la Nova Cançó per a les portades dels discos dissenyades per Jordi Fornas: Els Setze Jutges, Raimon, Guillermina Mota, Joan Manuel Serrat, Els Dracs, Lluís Llach, Salvador Escamilla, Ma. del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra o Josep Ma. Espinàs són alguns dels seus treballs.

Amb més de 7.000 fotos, l'arxiu Maspons s'ha digitalitzat i inventariat gràcies a la Fundació Nando i Elsa Peretti i a Agrolimen.