Als seus 62 anys -ben portats-, l'actor català Lluís Homar confessa que el que més li val la pena des de fa un temps és «el viatge cap a un mateix, cap a l'ésser humà que un és», fet que permet ser més lliure.

Homar torna a l'arena del Teatre Romà de Mèrida -l'última vegada va ser el 2013- per encarnar aquesta vegada l'ancià Prometeu, aquell tità que, en el seu amor pels humans, va donar el foc diví als éssers terrenals, traint així els déus.

Malgrat que sabia que pagaria cara aquesta acció -va ser lligat a una pedra perquè les àguiles li devoressin les seves entranyes-, Prometeu, en un acte de generositat pròpia de qui té esperances, va optar pels homes, va creure en els éssers terrenals per moltes misèries que presentés la condició humana.

Per això, Homar, que ha deixat enrere la idea que «el món no té remei», se sent encantat amb interpretar aquest Prometeu, capaç de mantenir l'esperança en l'ésser humà. «El que fa aquest mite és un acte d'amor, és donar... és un acte de servei, de generositat», remarca l'actor.

«Quan un fa aquest viatge cap a un mateix, cap al que ets», tot és més ple i et permet decidir el que vols fer amb més llibertat. Per contra, «si aquell viatge és cap al jo heroic, el del que vull ser o el del jo vull el meu tros de pastís, un segueix en la roda del «sistema», en el que marquen «els déus».

«Hem de ser conscients -afegeix Homar- que la llibertat de l'ésser humà està en no sotmetre's», malgrat que aquesta decisió «comporta una responsabilitat» i, molt possiblement, unes conseqüències.

Homar se sent identificat amb el personatge i deixa enrere, almenys aquesta vegada, la reflexió que li va traslladar la mestra d'actors Uta Hagen, en una classe a Nova York, de «per què els actors sempre penseu en el que no teniu dels personatges?».

Prometeu és positiu, manté l'esperança en els homes i dones. «Abans pensava que el món estava condemnat a destruir-se», confessa l'actor. De fet, Zeus converteix l'ésser humà -i així es defineix en l'obra- en «imprudents mecanismes avariats freds condemnats a destruir-se».

Zeus «no té una altra preocupació que la d'ensenyar a obeir». «És així. Vivim en un món en què ens estan perfilant amb el què hem de ser, amb la idea de mercat, de l'èxit». Per això, si volem ser nosaltres mateixos, cal «revelar-se». «Això fa Prometeu, qui, malgrat la conseqüència que comporta, opta per la generositat cap a l'ésser humà», remarca.

No obstant això, adverteix que «els mecanismes del sistema són molt refinats» per «mantenir-nos» fidels a la roda. «La nostra tasca, la dels qui ja tenim un recorregut» per la vida, és «intentar que les noves generacions no es deixin portar», considera.

A través d'aquesta convicció, Homar, com passa en l'obra amb el Prometeu jove, paper que interpreta Fran Perea, defensa la necessitat de la connexió intergeneracional. «Ensenya'm a ser vell», li diu el jove Prometeu a Homar. «Ensenya'm a ser jove», li contesta l'ancià tità.

Homar va ser protagonista a Girona en passades edicionsdel Festival Temporada Alta, coproductor de l'obra Terra Baixa, que aquest hivern passat ha dut a l'aventura sudamericana del festival teatral gironí. La relació de l'actor amb Temporada Alta va continuar l'any passat amb l'estrena de La neta del senyor Lihn.