Servir-se de la poesia per sobreviure a una generació envoltada de conflictes i amb un futur incert. Aquest és un dels punts de partida de Dinou espines, el debut com a poeta del jove blanenc Mario Güera-i-Duch. Publicada per Uno Editorial, l'obra és un recull de dinou poemes en català en els quals l'autor manifesta una sèrie de conflictes que comprenen tota una generació. El Príncep de la Rosa és el protagonista d'un llibre que, mitjançant els versos, narra els sentiments, les angoixes i els canvis d'humor propis d'un jove que passa dels dinou als vint anys.

Güera-i-Duch anomena els autèntics protagonistes del llibre la «generació suïcida», per referir-se així a tota aquella comunitat de persones incompreses pel seu entorn, a qui la por els porta a castrar i abandonar el seu «caos interior» i, en conseqüència, «obliden l'art com a forma vàlida d'expressió i redempció», segons explica l'editorial en un comunicat.

A través d'aquest recull de poemes -entre els quals el lector pot trobar cites de Mercè Rodoreda, Alexander Supertramp, Jack Kerouac o Haruki Murakami- Dinou espines tracta temes diversos com l'amor, el sexe, les drogues, la mort, el futur o els cànons de bellesa hegemònics. Temes que, per a un jove, poden convertir-se en problemes, que sempre poden trobar una solució en la natura o l'expressió artística.

Amanda D., que escriu el pròleg del llibre, destaca «la simbologia» que conforma l'autor en els poemes: «Una imatgeria amb què el jovent d'avui dia s'identifica prou», hi assenyala, com les roses, els mussols, les albades i els capvespres. «Com un orfebre, l'autor broda aquesta generació des que surt el sol fins que torna a sortir, en una estètica hollywoodiana de film tan glamuritzada com decadent», descriu. «Tanmateix, això ho fa tan sols per manifestar la transcendència de la poesia, sigui com vulgui que es manifesti, per mantenir-nos vius, a peu de canó, lluitant per gaudir-la», afegeix la prologuista del llibre.

Per Amanda D., un tema recurrent a l'obra del jove poeta blanenc és «el desassossec provocat per la idea d'un futur prometedor i incert». La prologuista també destaca com Güera-i-Duch tracta la solitud o la manca de suport emocional, així com la forma d'abordar l'amor i les seves conseqüències, partint de les fases emocionals que queden introduïdes des del primer poema del llibre.

La prologuista finalment elogia l'autor i la seva forma d'escriure i entendre la poesia. «L'estil mostra influències d'escriptors de la literatura catalana, com Josep Carner o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Amb tot, potser la influència més evident és la d'autors com Kerouac o Allen Ginsberg i la forma de la generació beat, en poemes com Hollywood i Udols», escriu al pròleg.

Autor polifacètic

Nascut a Blanes el 1998, Mario Güera-i-Duch és escriptor, periodista i actor. Com a actor, ha participat amb l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia en espectacles d'interpretació i musicals en teatres com el Poliorama de Barcelona. També ha actuat amb l'Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra. Com a periodista, ha publicat articles i reportatges en diversos diaris catalans, i ha presentat i conduït un magazín informatiu per al canal Betevé. El 2016, va ser guardonat amb el Premi Institut Català de les Dones de la Universitat de Vic amb l'assaig La generació 'beat': La dona 'A la carretera', el qual també va quedar finalista del Premi Francesc Noi d'Humanitats de la UPF.

Mario Güera-i-Duch ha rebut aquest any una beca de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per estudiar a la universitat The New School of New York, on l'any vinent cursarà seminaris d'escriptura i de teatre. També està treballant en un projecte de novel·la que té pensat presentar a finals d'aquest mateix any.