La Universitat de Girona ha entrat per primera vegada en el prestigiós rànquing de Xangai, que des de la seva creació, fa 17 anys, encapçala la nord-americana de Harvard. En el rànquing de Xangai o ARWU (Classificació Acadèmica d'Universitats del Món, en les seves sigles en anglès), els campus s'ordenen per franges a partir del número 100, analitzant fins a un total de mil centres. La UdG ha entrat per primera vegada en aquesta llista dins la franja que va del lloc 801 al 900.

La de Girona comparteix franja amb altres centres espanyols com la Universitat d'Extremadura, la de Jaén, la de Cantàbria, la de Màlaga, la de Valladolid, Alacant o la Miguel Hernández d'Elx. La classificació té en compte paràmetres de qualitat com el nombre de publicacions en revistes internacionals de prestigi reconegudes (amb especial atenció a revistes com Science o Nature) i el nombre de cites dels treballs dels investigadors. També considera el nombre de premis Nobel o medalles Fields (de Matemàtiques) que imparteixen classe en les seves aules.

Les universitats barcelonines Central i Autònoma de Barcelona han aconseguit situar-se entre les 300 millors del món, en aquest rànquing. Segons la classificació del 2019, la Universitat de Barcelona és l'única de les espanyoles que ha aconseguit situar-se entre les 200 millors, una franja a la qual va accedir fa un any i on no hi va haver cap centre espanyol fins al 2018.

A més, quatre universitats més figuren entre les 300 millors del rànquing: l'Autònoma de Barcelona, la Complutense de Madrid, la Universitat de Granada i la de València. Aquest any han accedit per primera vegada a aquesta forquilla la Universitat Autònoma de Barcelona i la de València, mentre que ha perdut el seu lloc entre les 300 millors la Pompeu Fabra de la capital catalana.

Aquesta última es troba ara entre les 400 millors, al costat de l'Autònoma de Madrid, que es manté a la mateixa franja que en l'edició del 2018, de la qual ha caigut la Universitat del País Basc. El rànquing de Xangai del 2019 també situa les universitats d'Oviedo, Sevilla, el País Basc, les Balears i Saragossa entre les 500 millors del món. Així mateix, col·loca la Politècnica de Madrid, la Jaume I de Castelló, la de Santiago de Compostel·la i la Rovira i Virgili de Tarragona en els 600 primers llocs. Només tres universitats espanyoles més, les de Granada, València i la Complutense de Madrid figuren en els 300 primers llocs d'aquest rànquing.

Entre les 10 primeres classificades hi ha un clar domini dels centres nord-americans. D'aquesta manera, vuit universitats són dels Estats Units, mentre que dues són del Regne Unit. A més de la Harvard, la més prestigiosa segons aquesta llista, la també nord-americana Stanford ocupa el segon lloc de la llista, en la qual per trobar-ne una d'europea cal situar-se en el tercer lloc, on es troba la de Cambridge, al Regne Unit, que situa la d'Oxford en setena posició.

Alguns dels centres europeus que també figuren en els cent primers llocs de la classificació són l'Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, la Universitat del Sud de París, la també francesa Sorbona, l'alemanya de Heidelberg, la de Copenhaguen, a Dinamarca, l'Institut Karolinska de Suècia o la Universitat de Hèlsinki.

Un rànquing qüestionat

Tot i considerar-se unes de les classificacions universitàries més prestigioses del món, amb un considerable impacte en les beques, alguns experts critiquen l'enfocament que fa servir el rànquing de Xangai per elaborar la llista. I és que segons aquests, en la puntuació final tenen més pes les ciències naturals que les ciències socials o humanitats. Així mateix, la llista castiga durament els centres més petits en tenir en compte el nombre de publicacions científiques.