Deixar constància de la dimensió humana, professional i política del gironí Francesc Surroca i Puig és l'objectiu del llibre publicat per l'editorial Balasch i firmat per Àngel Surroca Surroca, el seu fill, i de l'escriptor i periodista Ramon Balasch. Francesc Surroca i Puig. Combatent per la república (1903-1951) és el títol d'un volum que, mitjançant el text, les fotografies i els documents de l'època, traça un retrat biogràfic i vital d'un home que mai va deixar de lluitar per la democràcia i la república.
Nascut el 1903 al carrer de les Ballesteries, al bell mig de la Girona vella i monumental, Francesc Surroca Puig va estudiar primer als Germans Maristes i després es va formar com a comptable, va treballar en diverses institucions bancàries i a la Central Lletera.
L'any 1929, Francesc Surroca Puig es va casar amb la seva cosina de Barcelona Carme Surroca Casas. El matrimoni va decidir fixar la seva residència a la ciutat de Girona i més concretament a la Casa Ribas Crehuet, edifici de l'arquitecte Rafel Masó situat al carrer de la Força del Barri Vell. Malgrat tot, tres mesos després del naixement del seu fill Àngel, la família es va traslladar al municipi de Cervià de Ter per tal de posar en marxa una granja avícola.
En el món de la política, va ser amic dels dirigents republicans Pere Cerezo i Miquel Santaló, i va participar en la llista d'Esquerra Republicana -partit del qual va ser secretari general a les comarques gironines- a les eleccions municipals celebrades a Girona el 1934. Aquell mateix any, després que molts ajuntaments catalans s'adherissin a la proclamació de l'Estat Català per part del president Lluís Companys, Francesc Surroca Puig va ser condemnat a passar dos mesos a la presó.
La Guerra Civil i la presó
En el transcurs de la Guerra Civil espanyola, Surroca va ser membre de la Comissió de Banca i Borsa, del Comitè de Finances i de la Subdelegació d'Economia, on va mostrar les seves qualitats com a comptable i la capacitat de generar recursos per a la causa legal. Tanmateix, també va lluitar al front del Segre, on va ser capturat per les tropes franquistes abans del final del conflicte. Per aquest motiu, va passar per un camp de concentració per acabar a la presó de Girona.
El Consell de Guerra va condemnar Surroca a mort, pena de la qual va acabar sent indultat. No obstant això, la derrota i la presó van ser una llosa per al combatent republicà, que va morir a Monistrol de Montserrat el 1951.
El llibre, que compta amb un pròleg de l'historiador Josep Clara Resplandis, també inclou l'obra de teatre La felicitat entre reixes, escrita per Surroca des del corredor de la mort. La memòria de Surroca també es complementa amb un total de 120 fotografies, 60 reproduccions de documents, gràfics i retalls de diari, 18 cartes de Francesc Surroca Puig i altres papers autògrafs, així com de 12 dibuixos originals de Francesc Surroca Puig fets a la presó.
Amb tot, l'obra no només ofereix un complet retrat biogràfic sobre la vida de Francesc Surroca Puig, sinó que també és testimoni de la primera meitat del segle XX, amb molts detalls i fotografies que mostren la Girona de l'època -amb els seus costums i les seves tradicions- i l'agitada i convulsa vida política a Catalunya.
