Dolor y gloria, de Pedro Almodóvar; Buñuel en el laberinto de las tortugas, del català Salvador Simó, i Mientras dure la guerra, d'Alejandro Amenábar, han estat les tres pel·lícules preseleccionades per l'Acadèmia Espanyola del Cinema per començar la carrera per l'Oscar a la millor pel·lícula internacional. Els actors Jesús Vidal ( Campeones) i Greta Fernández ( Elisa y Marcela) van ser ahir els encarregats de llegir, davant la notària Eva Sanz del Reial, la terna de títols seleccionats d'entre els quals sortirà la definitiva el pròxim 5 de setembre. Les cintes han estat seleccionades d'entre els 16 llargmetratges estrenats entre octubre del 2018 i setembre de 2019.

Tant Almodóvar com Amenábar ja coneixen els mecanismes de l'Acadèmia americana, ja que tots dos tenen l'experiència d'haver guanyat un Oscar, Almodóvar per partida doble: el primer per Todo sobre mi madre, el 1999, com a millor pel·lícula estrangera, i el segon, el 2003, pel guió original de Hable con ella (2003).

Per a Salvador Simó (Badalona, 1968) és la primera vegada, i no només estrena nominació, sinó que ho fa amb la seva primera pel·lícula, amb la qual ja ha fet història, atès que és la primera vegada que l'Acadèmia espanyola considera una cinta d'animació per intentar competir pels Oscars. Hi va haver un antecedent, Chico y Rita (2012), de Fernando Trueba, però en aquella ocasió va competir com a millor cinta d'animació.

«Estic tremendament content perquè aquest premi no és només per a mi, sinó per a tots els qui es dediquen a l'animació a Espanya», va assenyalar ahir, i va afegir que «estar al costat de dos grans mestres com són Amenábar i Almodóvar» el deixa «sense paraules». «És aclaparador», va afegir el realitzador català.

Buñuel en el laberinto de les Tortugas està basada en la novel·la gràfica homònima de Fermín Solís. En ella, un jove Luis Buñuel es trasllada de París a la comarca extremenya de Las Hurdes per rodar el documental Las Hurdes, tierra sin pan (1932), que va ser molt criticat per la seva cruesa i realisme. La pel·lícula intercala passatges animats amb imatges reals del documental i fins i tot amb fragments que el cineasta va descartar en el seu muntatge.