Dimarts vinent, dia 27 d'agost, arrenca una nova edició del Fitag, la cita que reuneix a Girona, durant gairebé una setmana, actors, directors, dramaturgs i amants del teatre. Enguany, arribat de Cuba, el realitzador Lester Aguilar vol recollir tot el sentiment que es respira a la ciutat cada any durant l'última setmana d'agost per exportar-lo a l'illa del Carib i a l'Amèrica Llatina en general.
Com va tenir coneixement de l'existència del Fitag?
Fa dos anys, a Cuba, durant la celebració del Festival Nacional de Teatro Aficionado Olga Alonso, Espanya era el país convidat, i en Martí Peraferrer, director del Fitag, hi va assistir. Tot i que no el vaig conèixer directament, sí que ho vaig fer en la postproducció d'uns reportatges que estava fent.
I d'aquí va sorgir la possibilitat de venir a Girona a fer un documental sobre el Fitag?
Quan vam entrar en contacte, vam intercanviar fotografies, entrevistes i altres materials. Llavors en Martí em va suggerir que visités Girona i visqués en primera persona el festival. Tot i que l'any passat no va ser possible, aquesta edició vaig decidir que no me la podia perdre. Per això soc aquí i amb molt de gust.
En les poques hores que porta a la ciutat, quines són les seves primeres impressions sobre Girona i sobre el festival?
Veig Girona com una ciutat molt tranquil·la i amb molta cultura. En Martí diu que el Fitag és una família, i té tota la raó. Tot l'equip de l'organització està molt unit i són molt professionals. És veritat que estem parlant d'un festival de teatre amateur, però també cal dir que està dirigit per autèntics professionals.
Tot i que el festival encara no ha arrencat pròpiament, quina és la seva idea per a la realització del documental?
La idea clara és fer un documental. No obstant això, fins que no vius directament el procés, l'espectacle i el festival no pots tenir una idea precisa del que faràs. He vingut al Fitag per emportar-me el sentiment d'aquesta gran família que forma part d'un festival tan gran com aquest, amb tanta repercussió, i amb la participació de gent de tot el món.
En aquest temps que porta veient els assajos del festival i passejant per la ciutat... quines diferències o contrastos ha pogut apreciar respecte a Cuba?
Hi ha moltes diferències. Són cultures diferents, però, tot i això, crec que si parlem de teatre, allà on sigui, només existeix una única finalitat: transmetre als espectadors el que els actors volen mostrar amb la seva obra. Encara que siguin de diferents continents, la idea és única. Per això entenc que els actors i tota la gent del teatre es comprenen molt bé entre ells.
Massa sovint, es parla de Cuba només en termes de política. Però quin aire respira l'escena teatral a l'illa?
Existeixen molt bons actors i directors de teatre a Cuba, sense que tinguin res a veure amb la política. Existeix molt de teatre de carrer. Precisament, per exemple, quan arrenca el festival Olga Alonso és fantàstic. Tothom surt al carrer. És com un carnaval. Aquí espero un ambient similar.
Quina és la seva experiència en el món del documental?
Jo treballo a Cuba per a un mitjà de comunicació. Per aquest motiu, sobretot em dedico a treballar gèneres com la informació o el reportatge. El documental és ara mateix una afició. Crec que mitjançant aquest gènere pots arribar al sentiment de les persones. No em considero un especialista en el món del teatre, però tinc ganes d'emportar-me l'afecte i el sentiment de les persones.
Un cop el documental hagi estat enregistrat... quin és el circuit de projecció que té previst?
La premiere del documental es farà a Girona l'any vinent. Crec que aquest podria ser el punt de partida per a un intercanvi cultural genial, sobretot per a Amèrica Llatina. Això s'ha de fer més. He pogut veure documentals i vídeos sobre el festival, i crec que Cuba ha de reprendre aquesta idea de portar cultures d'altres països i aprofitar l'intercanvi.
