El fotògraf, creador publicitari i realitzador cinematogràfic Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931) va morir ahir als 87 anys a l'hospital Josep Trueta de Girona. Per recordar la seva memòria, la família té previst celebrar un acte íntim avui dimecres a la ciutat de Girona, així com una cerimònia pública que tindrà lloc demà a Barcelona.
Apassionat per la imatge, va ser un dels referent de la fotografia contemporània catalana de la segona meitat del segle XX i va esdevenir un innovador en el camp publicitari. Entre altres guardons, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de fotografia del Ministeri de Cultura i era membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Alguns dels seus espots, com els del conyac Terry o les campanyes nadalenques de Freixenet, amb les famoses bombolles, van obtenir un gran ressò mediàtic.
Pomés va adquirir l'any 1946 la seva primera càmera i es va iniciar en la fotografia. Va contactar amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart. Dos anys després, es va presentar la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1958, arran de la seva participació en l'Anuari de la Fotografía Española, va aconseguir el reconeixement internacional. Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, el 1961 va crear els Estudis Pomés, i va exercir aquesta activitat fins el 2006.
Va dirigir, juntament amb Víctor Sagi, l'espectacle de l'obertura de la Copa Mundial de Futbol del 1982 que es va celebrar a Espanya i va participar en la creació de la campanya d'imatge de la candidatura de Barcelona per a l'organització dels Jocs Olímpics del 1992, amb el llavors alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, corrent una marató.
En l'àmbit de la fotografia destaca Arquitectura modernista (1968, text d'Oriol Bohigas), el catàleg Arquitectura y lágrimas (1975), el llibre de bibliòfil Ventanas, versions de poemes de Rilke (1980), la recopilació Leopoldo Pomés. Imágenes 1955 - 1997 (1997, amb textos d'Eduardo Mendoza, Alexandre Cirici, Oriol Bohigas i ell mateix), Leopoldo Pomés. 95 fotografías y 6 zapatos (2001), Toros (2001, text d'Ángel Sánchez) i La mirada (2008).
Interessat en la gastronomia, Leopoldo Pomés és autor de Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (1985), Història del Restaurant de les Set Portes. 150 anys de vida catalana (1989, text de Josep Maria Carandell) i Comer es una fiesta (2004). A més, a finals de la dècada dels 70, Pomés va ser un dels cofundadors, al costat de l'arquitecte Alfonso Milà, Cecilia Santo Domingo i Karin Leiz -esposa del publicista- del restaurant Flash Flash de Barcelona. L'establiment, que avui dia segueix obert, ofereix una estètica pop pròpia dels anys seixanta, i compta en el seu interior amb les imatges de mida gairebé natural que decoren les parets d'una jove fotògrafa en acció, totes elles obra de Pomés.
En la seva faceta audiovisual, Leopoldo Pomés és autor del llargmetratge Ensalada Baudelaire (1978) i el 2015 va publicar els reculls de poemes Vidre de nit i Polvo de sombras. A la seva Barcelona natal li han dedicat retrospectives al Palau de la Virreina (1997) i a la Pedrera ( Leopoldo Pomés. Flashback, 2015).
Leopoldo Pomés va presentar a Barcelona el passat 11 de juny el llibre No era pecat (Edicions 62), una obra sobre els seus records i les seves vivències. «Com més passa el temps, més m'agrada mirar, és que és una cosa que realment no la forço», va ressaltar.
«La mort és un conyàs»
En una entrevista concedida el 2015 pel programa El convidat, d'Albert Om, Pomés recordava, sobre la seva campanya per Barcelona '92, que «ara la ciutat és plena de turistes i soc conscient de la riquesa que suposen, però m'hi sobren els barrets mexicans, m'hi falten les tertúlies». Sobre la mort, el publicista afirmava que «és un conyàs, lletja, antiestètica, no hi ha cap lloc per on agafar-la. No m'agrada parlar-ne».
