«El Rectorat en particular...»

El 30 de novembre de 2017 Quim Salvi va guanyar les eleccions al Rectorat de la UdG amb el 57,19% dels vots emesos (la participació va ser del 35,5% del cens). Ja anunciava llavors un pla estratègic per construir una universitat pública «inclusiva», que ha de posar «els estudiants al centre de la presa de decisions». Uns mesos més tard, el 9 d'abril de 2018, la gerent, Elena Ribera, en un altre escarit informe per justificar la contractació d'un servei extern de comunicació, exposava que «una de les funcions bàsiques de les institucions universitàries és transferir coneixement a les empreses, les institucions i les entitats del seu entorn», que «han crescut de manera molt evident al llarg de la darrera dècada» -en el document, de tres paràgrafs, Ribera no aporta, però, ni una sola dada que verifiqui la seva tesi. I com que «la societat civil és avui molt més complexa, dinàmica i diversa», la UdG «en general i el Rectorat en particular precisen suport per identificar els agents i millorar la interacció amb ells», una «tasca especialitzada que no es realitza des de les estructures de la UdG ni està contemplada en la Relació de Llocs de Treball» de la institució. D'aquí la «idoneïtat» de contractar els serveis a tercers, tot i que la institució compta amb un vicerectorat de Comunicació i Relacions exteriors, que recau en José Antonio Donaire, i amb l'àrea específica de Comunicació i Relacions Institucionals, dirigida per Maria Jesús Ferrés i que, amb nou professionals en plantilla, s'encarrega de «coordinar la projeccció institucional de la Universitat», així com d'«orientar i planificar estratègies de comunicació, divulgació i relacions públiques per als esdeveniments i activitats».