L'Àrtic s'està omplint de militars amb banderes de països com Rússia, Estats Units i Canadà, entre d'altres. L'escalfament global, amb el desgel de grans glaceres i del casquet polar, possibilita obrir noves rutes comercials que fa uns anys eren impossibles pel glaç, i la regió s'ha convertit en l'epicentre d'una nova tensió geopolítica. La càmera del fotoperiodista canadenc Loulie Palu ha estat testimoni de l'escalada militar que hi ha hagut d'ençà que Rússia va enviar un submarí a plantar una bandera al fons marí.

És un dels molts reportatges fotogràfics que s'han pogut veure al festival de fotoperiodisme de Perpinyà Visa pour l'Image, que aquest any ha mostrat altres temes d'actualitat com el maltractament d'animals salvatges en zones turístiques o el patiment i el periple de dones que volen avortar en països on aquesta pràctica és il·legal i està castigada.

Les exposicions del festival, que ha arribat a la 31a edició, es troben en antics equipaments del centre històric de la ciutat, com el convent dels Mínims, l'església dels dominicans o l'antiga casa senyorial Hotel Pams. El veterà i reconegut certamen és una possibilitat per als visitants de submergir-se, a través de les imatges de reconeguts professionals del fotoperiodisme, en realitats que molts cops queden amagades i veure el vessant més humà de conflictes que marquen l'agenda de la política internacional.

Els responsables del festival estan avesats a mostrar al públic les imatges dels grans conflictes. Per aquest motiu, en l'edició d'enguany no hi han faltat reportatges d'indrets en guerra com Síria o Iraq, en què els fotògrafs Ivor Prickett i Abdulmonan Eassa mostren les cruentes batalles per liquidar l'Estat Islàmic i les dificultats dels habitants per recuperar una normalitat en un paisatge devastat. Tampoc hi han faltat indrets com el Iemen o Líbia, un país sense llei on faccions armades lluiten per fer-se seu el territori.

Exposicions socials i colpidores

Però el festival té un públic fidel que hi va cada any, i l'organització, per no repetir temes, també mostra altres exposicions, de caire més social i igualment colpidores. Un dels treballs fotogràfics que més impressionava és el de la fotògrafa americana Lynsey Addario sobre les morts de dones embarassades que no poden avortar als seus països. Una realitat que provoca, segons la introducció de l'exposició, que més de 800 dones morin cada dia com a conseqüència de complicacions en l'embaràs o el part. La càmera d'aquesta reportera gràfica entra en les històries personals de dones que volen avortar i que, per fer-ho, van a instal·lacions il·legals sense garanties sanitàries o es desplacen a altres països. La reportera assegura que el 60% o el 70% d'aquestes morts serien evitables.

La caravana d'immigrants de l'Amèrica Central que es dirigien als Estats Units amb l'esperança d'una vida millor, i que es van trobar un camí ple de fatalitats, és una altra de les històries. La dura situació de Veneçuela, les manifestacions amb disturbis dels Armilles Grogues de França, el maltractament d'animals salvatges en zones on els turistes es desplacen per veure aquestes espècies, la contaminació del gran llac Victòria i les excentricitats delirants de comunitats cristianes als Estats Units acabaven de configurar l'amalgama de temes que serveixen, també, per prendre consciència del món en què vivim.

El festival va donar el tret de sortida del 31 d'agost i va tancar ahir, i l'al·licient de la primera setmana, a part de les exposicions, és que els autors dels reportatges hi són presents i expliquen als visitants les peripècies per elaborar el treball periodístic.

El fotògraf d'Associated Press Dar Yasin va tenir l'oportunitat d'explicar l'espiral de violència en què s'ha vist immers el Caixmir, una regió de majoria musulmana ancorat entre l'Índia i el Pakistan des que la retirada dels britànics el 1947 va partir el territori indi amb la creació d'un nou país, el Pakistan. «La situació s'ha complicat molt els darrers mesos, hi han crescut el nombre de víctimes mortals en mans de soldats indis, i les restriccions de telefonia mòbil i la connexió a internet és absoluta», explicava a un públic que escoltava atentament el relat d'aquesta realitat que passa desapercebuda en els mitjans occidentals.