Cantant, il·lusionista, ventríloc i actor, Leopold Frègoli (Roma, 1867 - Viareggio) va ser, entre finals del segle XIX i principis del XX, un innovador teatral que va fer guanyar prestigi entre el públic i la crítica al transformisme. El personatge, que va arribar a assolir fama a escala internacional, centra ara una exposició al Museu del Joguet de Figueres integrada, entre d'altres, per documents i materials recopilats pel poeta Joan Brossa, que des de jove es va sentir atret per ell i el dinamisme, la sorpresa i el capgirament poètic de les aparences que destil·laven seus espectacles.

La mostra, que es podrà visitar fins al 4 de novembre, recull, juntament amb material inèdit procedent de col·leccions particulars i del fons del museu, una selecció dels materials aplegats per Brossa. Aquest fons, per exprés desig del poeta, es conserva a Figueres cedit en comodat per l'ajuntament de Barcelona al Museu del Joguet.

Frègoli es va dedicar al teatre i a les varietats des de molt jove. El seu debut a Roma, el 1890, amb una obra de transformisme, el va catapultar a la fama. Tres anys després va fundar dues companyies teatrals amb les quals va recórrer el país, i va acabar actuant als Estats Units, en diversos països europeus, d'Amèrica del Sud i el nord d'Àfrica, unes gires que li van donar fama mundial.

El seu primer espectacle fora d'Itàlia va ser a Barcelona, l'any 1894, i repetiria en diverses ocasions més fins al 1922, amb un èxit sense precedents. Convertit en un ídol de masses, el seu nom va donar origen a l'expressió «anar més de pressa que en Frègoli», per la velocitat amb què canviava de personatge.

Era l'únic intèrpret de les seves obres, que tenien una trama dramàtica, on forma trepidant es transformava en mil i un personatges, canviant la caracterització, la veu i el registre per a fer-los convincents. Per aquests canvis, necessitava la col·laboració de molts ajudants, i per a les seves gires, transportava gairebé tres tones de material. Durant la seva carrera, va fer servir més de 800 vestits i 1.200 perruques.

Frègoli també va destacar per incorporar als seus espectacles diversos ginys mecànics innovadors per fer els vertiginosos canvis de personatge.

El 1897 va conèixer els germans Lumière, a qui va comprar un dispositiu per interpretar i dirigir curtmetratges que incorporava als muntatges i que li van permetre explotar-lo sota la marca Fregoligraph.

El seu èxit va propiciar l'aparició de diversos imitadors, com Fregolino -pseudònim d'Eduardo Juncadella- a qui Brossa va poder veure actuar i conèixer.

En el llibre que repassa records del poeta, BrossaxBrossa de Lluís Permanyer, detalla que la seva atracció «gairebé inexplicable» pel transformista havia començat perquè la seva família n'hi parlava, i va dedicar-li molta obra, fins a convertir la metamorfosi que caracteritzava l'actor en el nucli de la seva ideologia artística. Si per Brossa l'ànima del teatre no era la literatura, sinó el carnaval, Frègoli i els seus xous eren el més proper al món carnavalesc.

El que l'atreia de l'italià i del transformisme general, deia, era «per damunt de tot, l'efecte sorpresa, la rapidesa i el caràcter insòlit d'aquell espectacle. A més de ser el creador del gènere, Frègoli tenia un sentit teatral enorme i dominava tots els recursos. Va ser precursor del cinema».