«El periodisme ben fet pot ser més potent que l'acció sobre el terreny. Pots canviar la manera de pensar de la gent a través de la paraula», reivindicava ahir la periodista i activista Lisa Lovatt-Smith, premi LiberPress 2019, per combinar la feina relacionada amb l'acolliment d'infants a l'Àfrica amb la comunicació per donar veu a la causa.

Els guardons, que es van entregar ahir al vespre en un acte a l'Auditori de Girona, distingeixen persones i entitats que promouen la cultura de la solidaritat. Enguany, la convocatòria dels premis que organitzen la Fundació Liberpress i la Diputació de Girona ha destacat especialment activistes i artistes que defensen, des d'àmbits com la literatura, el cinema o la justícia, els drets de les dones, l'ecologia, el poder de la paraula i la cultura i la necessitat de crear vincles.

La guanyadora del premi Liberpress, Lisa Lovatt-Smith, va ser editora de la revista Vogue i va treballar per publicacions com The Guardian o The Times abans de traslladar-se a Ghana, on va crear l'ONG OAfrica, dedicada a evitar que les criatures més vulnerables acabin en orfenats. «Els nens han de créixer en famílies, necessiten vincles d'amor, i quan treballes molt per donar-los això, ho pots explicar amb convicció», va assegurar, reiterant la necessitat de vincular comunicació i solidaritat.

En el mateix sentit es pronunciava Jira Boulahi, la representant del poble sahrauí a l'Estat espanyol, que va recollir el premi Liberpress Catalunya en nom de la comunitat del Sàhara Occidental. «El premi reconeix la lluita dels sahrauís pels seus drets legítims, una lluita entre moltes injustícies, a les que cal sumar la censura mediàtica, que genera distanciament», apuntava. «El guardó és un posicionament al costat d'una reivindicació justa, aposta per la pau i per nosaltres és una injecció de moral», deia a Girona, on va arribar acompanyada per un periodista sahrauí, que difondrà la distinció.

Un dels eixos dels premis d'aquest any ha estat el feminisme, per això el Liberpress Camins ha reconegut Women's Link Worlwide, una organització internacional que obre camins per a les dones a partir de la justícia, o el francès Radu Mihaileanu, en l'apartat de cinema, per mostrar la valentia dels qui lluiten per una societat més justa.

El cineasta afirmava convençut que «quan no hi ha drets per a les, no hi ha democràcia», assenyalant que les dones han anat guanyant drets amb «petites revolucions», com la que va retrata a la pel·lícula La source des femmes: una «vaga d'amor i sexe» de les dones d'un poble magribí per exigir igualtat.

La música de León Chavez, premi Liberpress Cançó, també apel·la a la llibertat i la rebel·lia dels oprimits. El mexicà es va mostrar «sorprès i agraït» pel guardó, que li reconeix haver posat el seu talent artístic al servei de causes com les revoltes estudiantils del Mèxic del 68.

«Sempre he defensat la necessitat de fer entendre als joves que no van a la universitat a obtenir un títol o aprendre una professió, sinó a ser millors persones. La cultura t'ha ensenyar valors, fer-te comprendre el sentit de la vida», va dir l'escriptor Nuccio Ordine. Distingit en la categoria de Literatura,va definir les arts com una eina per combatre «la ignorància que aixeca murs que no ens protegeixen dels altres, sinó que t'empresonen a tu».

Preservar el medi ambient

La defensa del medi ambient també ha marcat els guardons aquest any, que han recordat l'hondurenya Berta Cáceres, i premiat l'entitat SEO BirdLife, pionera en matèria ecologista.

Laura Zúñiga, filla de Cáceres i continuadora de la seva feina, va recollir el premi Memorial Liberpress, un homenatge a l'activista que va morir el 2016 assassinada per la seva oposició al govern d'Honduras i a diverses multinacionals per la falta de polítiques mediambientals.

La directora executiva de SeoBird Life, Asun Ruiz, va rebre el Liberpress en nom de l'organització, que fa 65 anys que reivindica que la justícia social i ambiental són «dues cares de la mateixa moneda».