22 de setembre de 2019
22.09.2019
Diari de Girona

Tancant les ferides de la guerra

El banyolí Josep N. Santaeulàlia trena les històries de famílies dels dos bàndols a «Banderes dels altres»

22.09.2019 | 01:11
L'escriptor banyolí Josep N. Santaeulàlia.

Les històries de diverses famílies d'un i altre bàndol de la guerra que intenten tancar les ferides del conflicte són el punt de partida del darrer llibre de l'escriptor banyolí Josep N. Santauelàlia, Banderes dels altres, editat per Proa. Ubicades sobretot al Pla de l'Estany, però també en part a Barcelona i l'Alt Empordà en un marc temporal que va des del 1936 fins al 75, formen un mosaic en què l'autor s'acosta de nou a una època, la guerra i la dictadura franquista, que considera «molt atractiva perquè genera experiències al límit que treuen el màxim de tothom, i que han acabat marcant el nostre present».

Santaeulàlia ja va abordar aquesta època històrica a la novel·la La sorra vermella, publicada el 2017, que comparteix alguns personatges amb el primer relat del nou llibre.

«Quan vaig tancar La sorra vermella em quedava molt material narratiu, episodis aïllats i anècdotes que m'havien explicat, que ara han estat el punt de partida de Banderes dels altres», explica Santaeulàlia, que assenyala que tot aquest rerefons real s'ha acabat convertint en «un cos narratiu orgànic».

«La realitat és l'esquelet, que s'ha acabat revestint d'imaginació; les històries reals són un trampolí», apunta, i posa com a exemple un dels relats, Les pells, que parteix de l'aventura empresarial de Josep Juncà per crear la fàbrica de gelatines de Banyoles, i que apareix al llibre, si bé plena de ficció. «La idea de començar de zero, de començar un projecte del no-res, tenia molta potència narrativa que volia fer servir», assenyala l'escriptor, que també és filòleg i traductor.

O la d'un aviador republicà que va protagonitzar un dels últims combats aeris de la Guerra Civil a Catalunya, a l'Empordà, i que duia flors a l'estela que recorda un dels pilots alemanys que va abatre. En aquest cas n'ha conservat el nom -el Murciélago, que dona nom al relat- però no el nom real, Josep Falcó, «que va tan clavat a les seves habilitats al cel que, tot i ser autèntic, no seria creïble», bromeja.

«Al final, el més important a l'hora de construir una novel·la és donar força als personatges, que tinguin vida. Si no tenen una força adhesiva no són atractius per al lector», continua l'autor, entre d'altres, de les novel·les Terra negra o Bulbs (Premi de la Crítica Serra d'Or 2000).

En aquest sentit, detalla, ha volgut mostrar la complexitat de la guerra i el pòsit que deixa en les vides de la gent. «No és una història de bons i dolents, perquè els vencedors de la guerra també hi van perdre. Un bàndol tenia més raó que l'altre, però tots van fer salvatjades», explica.

Així, els personatges que protagonitzen els set relats intenten sobreposar-se de les ferides, i a totes les cases el conflicte bèl·lic hi és present amb el record de familiars i amics que han mort, estan empresonats o s'han hagut d'exiliar o amagar.

Malgrat això, però, Santaeulàlia també hi ha inclòs històries d'amor i de reconciliació, així com les ganes de començar de nou i tirar endavant.

Des de les cites inicials -un fragment del llibre que el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha escrit als seus fills des de la presó i un vers de 1714 de Josep Carner que diu «Poble vençut que sobreviu als reis»-, Banderes dels altres fa l'ullet al lector amb referències a l'actualitat, com la incorporació de dos personatges amb cognoms ben coneguts per tothom: Pérez de los Cobos i Millo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona