La tercera temporada de la sèrie La Casa de Papel arrenca -tranquils, no és cap gran espòiler- amb l'arribada d'uns zepelins que aboquen sobre Madrid una pluja de milions que desferma el frenesí. El festival Temporada Alta va jugar ahir a la tarda, a la seva manera, a fer el mateix al centre de Girona per reflexionar sobre el preu dels diners amb l'espectacle #MoneyForFree.

Encaputxat i de groc, l'artista John Fisherman es va instal·lar dalt d'un edifici a la cruïlla entre el carrer Nou i Santa Clara i va convidar els vianants convertits en espectadors a «pescar» bitllets enganxats en una canya de pescar, mentre dos animadors els llençaven preguntes com «què et fan sentir els diners?», «per a què necessites 50 euros?» o «com seria un món sense diners?».

Els primers espectadors van fer pilars els uns sobre els altres, per atrapar 20 euros. L'afortunada, la Bruna, els volia invertir en teatre, però va acabar cedint el bitllet a una altra espectadora que els necessitava per pagar l'aigua.

Mentre els assistents votaven quines regles posar a la forma de caçar els bitllets, com no fer servir les mans o no donar-se cops de colze, els més enginyosos s'hi van acostar amb una escala i un salabret.

L'atreviment de veritat -o la inconsciència- va arribar al final, amb la crema de bitllets i l'enlairament, amb un globus, de més de 250 euros que es va acabar enduent el vent.

La performance sobre el capitalisme va servir per presentar Artèria, una iniciativa que vol acostar les arts escèniques als menors de 30 anys amb descomptes, activitats i una programació especialment pensada per al jovent. L'objectiu del projecte de la Fundació La Ciutat Invisible és no només facilitar-los l'accés al festival, sinó també conèixer els seus gustos i, més endavant, implicar-los en el disseny de noves propostes.

Com els zepelins de la sèrie de televisió, Temporada Alta descarrega cada tardor sobre els escenaris gironins una allau de propostes a què pocs amants de la cultura són immunes. Ara mou fitxa per apropar-se a un col·lectiu que sol quedar-ne al marge i per al que el festival vol idear una programació atractiva perquè la rebi amb el mateix entusiasme que un grapat d'euros sorgit del no-res.