La vint-i-cinquena campanya d'excavacions al castell de Montsoriu ha deixat al descobert una important fortificació al poblat exterior. Els treballs arqueològics, que van acabar divendres, s'han centrat en la delimitació de la fortificació que no es coneixia. A més de les restes d'una torre, els arqueòlegs han documentat un tram de la muralla exterior i un fossat perimetral que en protegia l'accés.
La campanya d'excavacions, en què han participat una quinzena d'arqueòlegs de diferents universitats, estava organitzada i dirigida pel Museu Etnològic del Montseny, amb el suport del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona i el Patronat del Castell de Montsoriu.
Els treballs arqueològics s'han centrat en la delimitació d'una gran fortificació, fins ara desconeguda, situada a la part central del pla exterior del castell. Les restes d'aquesta torre de 7 metres de llarg per 5,80 d'amplada flanquegen la cara est del recinte emmurallat exterior que ocupa la part superior del turó de Montsoriu. Juntament amb la torre, també s'ha documentat un tram de la muralla exterior i la presència d'un fossat perimetral que protegia l'accés a la torre.
S'ha excavat parcialment aquest fossat de més de 2,5 metres de fondària -encara no s'ha arribat a la base- i uns 4 metres d'amplada, cosa que ha permès recuperar un conjunt important de materials arqueològics com monedes, ferradures, una plaqueta daurada, puntes de ballesta o restes de ceràmica de la vaixella de taula.
El director del Museu Etnològic del Montseny, Jordi Tura, destaca que les dades que aporta aquesta excavació indiquen que «la part exterior del nucli principal de Montsoriu era una autèntica fortalesa entre finals del segle XIII i mitjans del segle XIV».
«A la ja coneguda torre de les Bruixes que dominava la part nord del turó, ara hi hem de situar aquesta gran torre central, amb el seu fossat, que convertia el castell de Montsoriu en el gran castell inexpugnable que ja va definir el cronista reial Bernat Desclot a finals del segle XIII com "un dels bells e nobles del món"», apunta el responsable del museu.
En aquest sentit, la recerca continuarà en els anys vinents per poder posar al descobert aquest conjunt de fortificacions que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres.
Durant aquesta campanya d'excavacions l'equip d'arqueòlegs també ha pogut intervenir en una de les estances del recinte sobirà, on s'han trobat les restes d'un petit tram de la muralla perimetral de l' oppidum ibèric que va ocupar la part superior del turó i les restes de la muralla exterior del primitiu castell medieval construït a la segona meitat del segle X pels vescomtes de Girona.
