El Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica va inaugurar ahir una exposició dedicada a Salvador Dalí i René Magritte amb motiu del desè aniversari del Museu Magritte. Organitzada en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, la Fundació Magritte i el Museu Dalí dels Estats Units, la mostra Dalí i Magritte explora «les connexions personals, filosòfiques i estètiques» entre les dues grans icones del moviment surrealista.
A més, incorpora un espai per experimentar amb el procés creatiu dels dos artistes. El seu director artístic, Lluís Sabadell, explica que aquests tallers ajudaran els visitants a entendre millor «tant les similituds com les diferències» entre el pintor català i el belga.
El públic podrà veure fins al 9 de febrer un centenar de pintures, escultures, dibuixos i fotografies, prestades per més de 40 museus internacionals i col·leccions privades, i que revelen «el joc d'influència, diàleg i rivalitat» de Dalí i Magritte.
La responsable d'Educació del Museu Magritte, Barbery Geraldine, remarca que tots dos pintors treballaven «de manera molt realista», Dalí molt detallista i Magritte més «fotogràfic». Ara bé, el que volien expressar era diferent. Mentre el català feia «una projecció d'ell mateix sobre les coses», el belga intentava «descobrir el misteri» dels objectes. «Magritte era l'home de les coses i Dalí parlava de les coses de l'home», conclou.
Sabadell també contraposa l'obra «molt explosiva» de Dalí amb la de Magritte, més reflexiva i «racional».
Dalí i Magritte tenien personalitats «absolutament oposades», segons Sabadell. L'empordanès era extravertit i explosiu, el belga més reservat. Geraldine reconeix el desconeixement sobre la relació personal entre els dos, però assegura que existia una certa «emulació i diàleg» en la seva obra. «No era pas una competició, però ells s'observaven», opina, destacant que això va permetre als dos artistes evolucionar.
