Un doblet de William Shakespeare als teatres de Girona i Salt dona aquest vespre el tret de sortida a les nou setmanes d'arts escèniques que proposa el festival Temporada Alta. El certamen arrenca amb dues relectures del bard - Mesura per mesura i Macbeth- una edició que busca en els clàssics una via per afrontar el desconcert de la societat actual.

La Royal Shakespeare Company, que ja va visitar el festival en una ocasió, torna a Girona amb el muntatge de Measure for measure, tinguda per la comèdia més fosca de Shakespeare, i esquitxada d'una forta crítica social i al poder. S'estrena aquest vespre al Teatre Municipal de Girona i demà hi ha dues funcions més.

«Per nosaltres l'obra és una exploració sobre on resideix el poder en la nostra societat, l'habilitat que tenen els que el posseeixen per interpretar les lleis i usar-les pel seu profit, i l'impacte que aquest ús de poder té sobre els que no en tenen», reflexionava ahir l'assistent de direcció de la companyia, Leigh Toney.

Gregory Doran, un dels grans experts en Shakespeare de la seva generació, ha traslladat l'enrevessat argument de l'obra a la Viena d'abans del col·lapse de l'Imperi austrohongarès, entre finals del segle XIX i inicis del XX . És la Viena de Freud, Klimt i Mahler, tres noms propis de l'època que apareixen de forma més o menys explícita a l'obra.

El dramaturg utilitza els seus noms i altres elements de context per descriure una Viena tan desorientada, injusta i convulsa com la que va viure i descriure William Shakespeare a l'obra original.

Per la companyia, els paral·lelismes entre les dues èpoques a la ciutat són evidents. «El director estava molt interessat en la persistència de la confrontació entre aparença i la realitat en la societat, i a reflectir la complexitat del moment històric escollit, abans de l'adveniment de la Primera Guerra Mundial», indica Toney.

L'assistent de direcció i dos dels actors de la companyia han convingut que Shakespeare va ser «atrevit» d'escriure una obra en què d'alguna manera interpel·lava el poder reial i censurava les seves manipulacions, poc després de començar a treballar precisament pel rei anglès.

Mesura per mesura explica la història del lloctinent Àngelo, que, decidit a perseguir el fornici, condemna a mort un jove cavaller per haver deixat embarassada la seva promesa fora del matrimoni. Més tard oferirà l'indult al jove a canvi del favor sexual de la germana del condemnat, la qual, al seu torn, s'aliarà amb el Duc ocult sota una disfressa de monjo que ha posat Àngelo al càrrec de tot. Un argument ple de girs on l'enginy, la manipulació, l'amor i la maldat humanes afloren en plena societat isabelina, transportada ara a la Viena de fa un segle.

També avui, però al Teatre de Salt, es representa Macbettu, d'Alessandro Serra, un dels dramaturgs italians que han despuntat els últims anys. Serra trasllada l'obra a la cultura sarda i amb la marca personal del seu teatre físic i amb poc text. «He retallat entre un 60% i un 70% del text de Shakespeareç», exposava ahir des de Barcelona.

I és que que el teatre de Serra es caracteritza precisament pel poc ús de la paraula. «Els últims cinc anys de teatre crec que he aconseguit comunicar i transmetre emoció a través del cos, els objectes, la llum, l'espai, el ritme, els sons, sense utilitzar la força conceptual de les paraules», assegura. En el cas de Macbettu, també, d'entrada van intentar a assajar i a fer l'entrenament físic explicant la història sense paraules. «En una segona fase hem utilitzat la llengua sarda com un fet sonor i musical, i a la mateixa vegada narratiu», diu.

L'altra peculiaritat de l'obra és l'elenc format només per homes, el que connecta amb el teatre en època de Shakespeare però que, de fet, també ho fa amb l'univers carnavalesc de la regió de la Barbagia que ha inspirat la peça, i que és un ritual protagonitzat també únicament per homes.

El resultat, un potent diàleg teatral molt físic entre els ritus ancestrals, les forces de la naturalesa i la literatura shakespeariana.