Measure for measure
Royal Shakespeare Company. Autoria: William Shakespeare. Direcció: Gregory Doran. Teatre Municipal de Girona, 11 d'octubre. Temporada Alta.
Aplicar la llei amb una rigidesa tan extrema que la converteixi en tirania o actuar amb racionalitat per evitar una pena dura i irreversible per als acusats, heus aquí el dilema. S'ho preguntava William Shakespeare cap al 1604 i, coses de la universalitat dels clàssics, la qüestió encara ressona ara i aquí.
El calendari ha fet coincidir les càbales sobre el veredicte del Tribunal Suprem i l'arrencada del festival Temporada Alta amb un muntatge que reflexiona sobre l'equilibri entre la justícia, el poder i el sentit comú. La Royal Shakespeare Company ha tornat a Girona amb Measure for measure, una comèdia fosca amb títol bíblic i una trama que inclou prostitutes, un assetjament mereixedor d'un tsunami de #Metoo, embolics sexuals, caps tallats i un governant corrupte.
L'argument, com sempre en el bard, és enrevessat. El duc de Viena anuncia que se'n va de viatge i deixa les regnes del govern a l'estricte Angelo, un lloctinent que trastoca la ciutat amb una campanya de moralitat pública. Tanca els bordells, però extorqueix una jove novícia, Isabella, perquè li entregui la seva virginitat a canvi de perdonar el seu germà Claudio, a punt de ser decapitat per haver deixat embarassada una noia. Un joc d'identitats farà que sigui Mariana, la promesa que Angelo havia abandonat, qui acabi al llit amb ell. Tot plegat es resol quan reapareix el duc, que en realitat no havia marxat i sap què ha passat, per posar ordre amb una mica de clemència i molts casaments.
La prestigiosa companyia britànica trasllada l'acció a la Viena de principis del segle XX, un canvi que no aporta gran cosa perquè, més enllà de la caracterització dels personatges, alguna referència als cabarets i els remordiments freudians d'Angelo, no es parla gens del convuls ambient que va desembocar en la Primera Guerra Mundial.
El que sí que aporta, i molt, a l'espectacle és la impecable feina dels divuit intèrprets que, dirigits per Gregory Doran, donen vida a un text isabelí amb ecos en l'actualitat. Una gran feina actoral que enforteix el muntatge, una crítica a la justícia quan és injusta i ningú vigila el vigilant.
«A qui em queixo? Si ho explico, qui em creurà?», es pregunta la religiosa Isabella, que ha de decidir entre la violació i la mort del seu germà, abans que torni el duc per arreglar la desproporció de la condemna.
La resposta a la sentència de l'obra és clara: per poder jutjar els altres, el poder primer ha de fer valer la seva pròpia rectitud. Pel que fa a la resta, ja veurem.
