L'escriptor gironí Javier Cercas continua superant marques com un dels noms més destacats del panorama literari espanyol. Ahir a la nit es va endur el 68è Planeta de Novel·la amb Terra Alta, un relat policíac amb els atemptats del 17 d'agost de 2017 com a teló de fons. El guardó literari, dotat amb 601.000 euros, es va donar a conèixer a Barcelona en la tradicional vetllada literària del grup editorial, en què la novel·la Alegría, de Manuel Vilas, va quedar finalista en un any en què el thriller ha estat el gènere predominant entre les deu candidates que han arribar a la final.
Nascut a Ibahernando l'any 1962 i criat a Girona, on va arribar de nen amb la família, Cercas pren amb la seva desena novel·la el relleu del guanyador de l'any passat, Santiago Posteguillo. Després de títols com Soldados de Salamina o El impostor, ha guanyat el premi més ben dotat econòmicament de la literatura en castellà amb una novel·la policíaca i psicològica amb dues històries entrellaçades: una investigació criminal i la història personal del protagonista, segons va detallar dilluns el jurat. La va presentar amb el títol provisional de Cristales rotos.
El protagonista és Melchor Marín -nom que l'autor va fer servir com a pseudònim per optar al certamen-, un exdelinqüent convicte que ha acabat com a mosso d'esquadra a Gandesa. Convertit en un heroi per la seva actuació durant l'atemptat de Cambrils l'agost del 2017, s'ha d'enfrontar a la resolució d'un triple assassinat per la qual haurà de pagar un preu molt alt.
Cercas va destacar que és un premi que el fa «enormement feliç» i és la primera vegada que es presenta a un certamen literari. Ho ha fet per dos motius, diu: el primer, per evitar la compassió dels seus veïns l'endemà de cada lliurament dels Planeta per no haver guanyat, i el segon, perquè és un llibre especial. «És un intent de reinventar-me, d'intentar ser radicalment diferent al que he fet fins ara i alhora de ser-hi fidel», va subratllar, assenyalant que ha dut el thriller «al seu terreny» per reflexionar de temes que l'interessen i que estan d'actualitat, com «el valor de la llei, la possibilitat de la justícia i la legitimitat de la venjança».
Pel que fa al text finalista, és obra de Manuel Vilas, autor d'un dels fenòmens literaris dels darrers anys, Ordesa (2018). L'escriptor de Barbastre ha quedat finalista amb una obra presentada amb el pseudònim de Viveca Lindfors i que suposa, segons el jurat «una mirada lúcida i descarnada de la societat espanyola» protagonitzada per un home de mitjana edat, turmentat pel pas del temps i la depressió, que narra em seu dia a dia fins a un temps de comprensió i felicitat.
«La recerca de sentiments purs en un temps de desesperació colectiva es el resum del que jo com a escriptor he intentat fer», va asseverar Vilas, insistint que la novel·la vol ser «una invitació humil al lector per recordar-li que l'alegria és un dret de tots els essers humans».
Sense la Generalitat
El president del grup Planeta, José Crehueras, ja havia avançat dilluns que al sopar literari d'ahir no hi serien els Reis i que «donades les circumstàncies» es repetiria l'absència de representants del Govern català de l'any passat, si bé la Generalitat va estar representada per dos expresidents, Artur Mas i José Montilla. Els que sí que van assistir al sopar és la vicepresidenta del Govern, Camen Calvo, el ministre de Cultura, José Guirao, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, el president del Senat, Manuel Cruz, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
La vetllada literària va canviar aquest any el Palau de Congressos de Catalunya pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), un canvi d'ubicació, segons Crehueras, per donar més volada a la cita, que també va servir per celebrar el setantè aniversari de l'editorial i comptava amb més convidats.
