El Non Solum no perdrà mai vigència perquè López acarona cada diàleg i cada paraula encadenant situacions una darrere l'altra fins al punt d'arribar pràcticament a l'esquizofrènia interpretativa.
No ens resol les preguntes que ens planteja al llarg d'una hora i 15 minuts però deixa el camí obert a l'espectador perquè trobi el camí cap al paradís. Ens recomana l'allioli perquè «ho lliga tot» i en els moments que corren no seria tampoc una mala solució i ens recorda en diverses vegades que «som tots iguals» amb una semblança que, a la vegada, ens fa diferents ja siguem blancs, negres, homes, dones, inspectors del cadastre o lampistes.
Sergi López ens porta a diferents territoris amb un nexe comú: dubtes que hem de saber resoldre de manera individual, potser fins i tot sense «entendre res» com quan ell mateix afronta la visió de l'espectador des del pati de butaques.
I una recomanació al director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, que dissabte es trobava entre el públic. No passa res si per sisena vegada l'any vinent torna a programar Non Solum en aquest certamen. Mai serà una repetició. Serà un regal.
Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona
| L'últim | El més llegit |
