Nora Helmer va protagonitzar el 1879 el cop de porta més famós de la història del teatre. Més d'un segle més tard, Lucas Hnath reprèn la història d'Henrik Ibsen fent tornar Nora a casa, en una segona part de Casa de nines traslladada als escenaris catalans per Sílvia Munt.

Casa de nines (20 anys després), que dissabte va passar pel Teatre Municipal de Girona i que Temporada Alta també portarà a Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí, reobre aquella porta per tornar a alguns dels debats plantejats en l'original, com la utilitat del matrimoni o el preu que estem disposats a pagar per la nostra llibertat.

Convertida en una escriptora d'èxit que abandera la lluita feminista, Nora reapareix perquè necessita el divorci. El retorn és tan inesperat per ella com pels qui va deixar enrere -el marit, la filla i també la dida que va tenir cura de la nena i dels seus dos germans-, que per fi poden donar la rèplica als arguments de la protagonista.

Ho fan de meravella en un muntatge en què Munt cedeix tot el pes als quatre intèrprets, esplèndids. Mostrant una fortalesa que amaga esquerdes, la Nora d'Emma Vilarasau s'enfronta round a round amb cada un d'ells, en un seguit de converses en què personatges com el Torvald de Ramon Madaula diuen més quan callen que quan parlen.