El primer òptic modern a Catalunya, Francesc Dalmau, va regentar durant anys una botiga a Barcelona on les convencionals ulleres, binocles i lupes convivien amb les llanternes màgiques, les fantasmagories, els calidoscopis o els zoòtrops. Una exposició al Museu del Cinema de Girona reivindica ara la figura de Dalmau (1810-1886), clau per entendre l'arribada del telèfon i del fonògraf a l'Estat, però també una referència a la Barcelona del segle XIX gràcies a una activitat ben popular a l'època: els espectacles òptics.

Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878)Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques , que es va inaugurar ahir i es podrà veure fins al 26 d'abril, recrea l'ambient d'aquesta botiga singular i homenatja un personatge que «va modelar i expandir l'univers visual» dels seus conciutadans, assenyalen des del museu.

I és que endinsar-se a la botiga de Dalmau suposava descobrir tot un univers d'espectacles òptics que estaven revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l'arribada del cinema.

El públic es divertia assistint a les sessions que l'òptic organitzava a la seva botiga. La seva popularitat el va portar a obrir un gabinet òptic, una sala a l'establiment especialment dedicada als espectacles.

Obert per primera vegada el 1843, el gabinet va tenir una activitat ininterrompuda de més de vint anys i es va situar a l'avantguarda de l'oferta visual de la ciutat, entretenint les tardes dels barcelonins. Va ser un dels primers a acollir la fotografia estereoscòpica, va recuperar les famoses fantasmagories i va dictar les temàtiques en voga dels cosmorames.

Establert definitivament a la Rambla de Barcelona el 1852, l'establiment era un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l'art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats en el camp de les il·lusions òptiques.

Objectes inèdits

Comissariada per Cèlia Cuenca, investigadora predoctoral i membre del grup de recerca Gracmon de la Universitat de Barcelona, l'exhibició conté elements com fonògrafs, fotografies estereoscòpiques, llanternes màgiques i reproduccions d'articles i anuncis de premsa de l'època.

Gran part dels objectes que es poden veure en aquesta exposició provenen del fons del museu, sobretot de la Col·lecció Tomàs Mallol i de la Col·lecció Francesc Junyent i la majoria és la primera vegada que s'exposen en públic.

És el cas, per exemple, d'onze vistes òptiques de la sèrie Viaje óptico por España, publicada el 1846, del pintor Onofre Alsamora, unes litografies que representen llocs emblemàtics de Barcelona i que es comercialitzaven per entregues. També que hi ha alguns objectes i documents cedits per la Col·lecció Escubedo-Garcia, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el Museu d'Història de Barcelona, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.