La companyia llatinoamericana Lagartijas Tiradas al Sol torna aquest dissabte al festival Temporada Alta amb Tula, una entrega més del projecte amb què vol retratar la democràcia mexicana, i que pren la forma d'una confessió que no es pot compartir. Es tracta d'una instal·lació a la sala La Planeta de Girona a la que els espectadors aniran entrant d'un en un i que ha exhaurit les entrades per a les dotze sessions programades.
Cinquanta anys després de la publicació del llibre La democràcia a Mèxic, de Pablo González Casanova, la companyia va engegar el projecte La democràcia a Mèxic 1965-2015, una iniciativa per actualitzar el diagnòstic del país mitjançant 32 accions artístiques, una per cada estat de Mèxic.
Després de portar al festival els capítols dedicats a Tijuana, Veracruz i Santiago Amoukalli, ara se centren en Tula, un municipi a l'estat d'Hidalgo, a uns 70 quilòmetres de la Ciutat de Mèxic.
«Tot i que el cas no és tan conegut com el d'altres ciutats mexicanes, Tula té unes altes taxes de delictes sexuals, una qüestió sobre la qual volíem reflexionar», explica Gabino Rodríguez, un dels impulsors de la companyia, que sempre treballa en espectacles que s'interroguen sobre com es documenta la història.
El que més ha colpit la companyia de les iniciatives sorgides els darrers anys que visibilitzen la violència sexual i recullen els testimonis de dones que l'han patit és «l'omnipresència de les situacions d'assetjament a la vida de les dones». «Els homes que les perpetren també formen part de la societat, i això vol dir que hi ha coses que no estem parlant», apunta. «La nostra pregunta era: on són els assetjadors? Per què no els veiem? Cal trencar amb la idea que el violador és un ésser fosc, que va amb gavardina i passeja de nit, perquè les estadístiques diuen que són persones molt properes a les víctimes, gent normal que va a treballar cada dia», continua.
La reflexió de Lagartijas Tiradas al Sol es planteja aquesta vegada com una confessió davant l'espectador. «Entra individualment en un espai on se li exposen proves i evidències d'un secret, i el que se li demana és que el guardi, que el que veu no surti del teatre», detalla Rodríguez, que assenyala que la instal·lació «no està completa, perquè cadascú ha de formar la seva experiència». És per això, diu, que «fem un pacte individual amb cadascun dels espectadors i no podíem fer servir la forma convencional del teatre».
Els mexicans són una de les companyies més fidels al festival Temporada Alta, on, amb aquest, ja hauran presentat vuit espectacles des del 2011. «En aquests anys s'ha creat una conversa amb els espectadors de Girona. Normalment amb el públic de la teva ciutat estableixes un diàleg que es nodreix del pòsit de tot allò que ja es coneix. Això és molt difícil que passi a escala internacional, perquè et veuen amb menys freqüència, però aquí ha passat», diu.
El grup teatral ja treballa amb una nova entrega del projecte dedicat a la democràcia, una reflexió de plena actualitat. «Hi ha un descontentament creixent i això es pot veure a Xile, però també a Catalunya i al Líban. Hi ha una falta de sensació de representació. Quan es perd la idea que cal delegar el poder en algú altre perquè no sents que et representi, s'estan qüestionant els pilars de les democràcies representatives, per això cal tornar a pensar-les i reimaginar possibles escenaris de convivència, conclou Rodríguez.
