Se'ls etiqueta com a ni-nis, però també quillos, xonis o canis i no estudien, ni treballen, ni són visibles gairebé més enllà de determinats programes de televisió. Aquest grup de gent que es mou entre l'estètica hortera i la degradació dels barris és la protagonista d 'Iphigenia en Vallecas, un muntatge guanyador dels premis Max al millor espectacle revelació i actriu protagonista que dilluns arriba al teatre de Salt dins el festival Temporada Alta.

Com la protagonista de la tragèdia de Eurípides Ifigenia a Áulide, la protagonista d'aquest monòleg que adapta a la realitat madrilenya el text Iphigenia in Splott de Gary Owen és sacrificada pel bé comú.

«En nom de les retallades i d'ajustar el pressupost, hem abandonat un grup de gent que ara no aixeca el cap, que pateix situacions terribles, viu sense les necessitats bàsiques cobertes, no sap què és l'educació, avorta en clíniques de merda i no té cap mena d'eina per generar-se un futur millor. Els hem fet sacrificar-ho tot perquè nosaltres estiguem millor», assegura l'actriu Maria Hervás, que s'ha encarregat de traduir i adaptar el monòleg, que protagonitza.

L'espectacle, apunta, ajuda a donar veu a una realitat, la de les víctimes de les retallades socials, de la que sempre es parla en abstracte.

«Parlem de retallades, de pressupostos, de desocupació i de la prima de risc i són com fantasmes, però al darrere hi ha persones amb noms i cognoms, les vides dels quals es veuen modificades i truncades per aquesta mena de generalitats de què parlen les notícies sense personificar-ho en ningú», diu.

«Es parla de grans números d'aturats, per exemple, i amb això és impossible connectar-hi, perquè el cervell humà no està preparat per establir vincles amb les xifres, connectem amb vides, mirades, sentiments, tons de veu que commouen. L'Iphi encarna aquest abstracte per posar-hi la pell, que és el que cal fer», assenyala Maria Hervás, que ha triomfat al Teatro Pavón Kamikaze de Madrid amb el muntatge, que està dirigit per Antonio C. Guijosa.

Gent com l'Iphigenia, continua l'actriu, «ha quedat en un limbo molt fotut, encara pitjor que el nostre, el de la classe mitjana, perquè ells no poden ni tan sols creure que tenen el control de les coses, estan per sota dels mínims i a sobre, absorbent la mateixa publicitat i el mateix model de vida que ens venen a la resta per ser guais».

Això, diu, ho fa encara més pervers: «el tren els passa cada vegada per davant i no hi arriben, el més frustant és que aquesta mena de polítiques anul·len l'utopia i el somni de creure que te'n pots sortir i tenir un futur millor. Aquestes persones neixen en unes circunstàncies que ni tan sols es poden sentir mereixedores del fucking somni americà», subratlla.

Un personatge noble

El text d'Owen, centrat en els chavs de Cardiff, va guanyar el premi al millor text del festival d'Edimburg el 2015.

«Quan el vaig llegir per primera vegada em va commoure tant que no tenia cap dubte que havia de tirar el projecte endavant», explica Hervás. «Reflecteix un extracte de la societat que cada dia té menys visibilitat i que quan la té és en programes que jutgen només una part per fer-ne mofa, de l'estil de Mujeres, hombres y viceversa», diu l'actriu.

«Com que vinc d'un barri penso que la realitat més obrera no és només això, em semblava necessari parlar-ne dignificant-la, perquè hi ha molta dignitat també en aquest tipus de persona», apunta, assenyalant que el muntatge «treu el personatge del clitxé que tenim tots al cap i el personalitza, parla del que sent, de com pensa i opina, de com es comporta».

«La vida de barri no té perquè ser un conte de fades, al barri hi ha de tot, com a tot arreu i no s'ha d'idealitzar, però el personatge en sí té una naturalesa noble i justa», afirma l'actriu, que destaca els prejudicis que recauen sobre l' Iphigenia.

«Cadascú funciona amb motors inconscients i crec que una de les coses que la mou és la sensació d'estar sent jutjada constantment, de sentir-se exclosa i rebutjada, insultada... això fa que el personatge tingui constantment la necessitat de desmarcar-se», diu.