El centre d'investigació artística Espai Tònic de Vulpellac va inaugurar ahir al migdia l'exposició Mi petit Empordà, de l'artista Angeles Sánchez. La Sala Blanca del centre expositiu acollirà la mostra, que és l'última de l'any, fins al 20 de desembre, on es podran veure les micropintures que mostren els paisatges tan característics i reconeixibles de l'Empordà «a l'abast de la mà».

Sánchez va presentar les seves «visions» d'un terreny empordanès «ple de llum». Precisament, l'artista es va mudar a Cruïlles el 1984 amb la seva família i és a partir d'aquest moment que es va enamorar de tot allò que veia arreu. En concret, i tal com explica, va tenir l'oportunitat de «redescobrir la naturalesa amb els seus espectaculars cels i la llum que caracteritza aquesta terra».

Segons l'organització, «la seva feina la va portar des de llavors a recórrer diàriament totes les poblacions i camins que es troben entre l'altura de Corçà fins a Begur», és a dir, cada racó de la internacionalment apreciada Costa Brava.

Així, d'aquesta contemplació diària, «sumada també als regulars passejos pels camps de la vora de Cruïlles», sorgeix la inspiració a Sánchez per «deixar constància d'aquesta bellesa al món».

Petites fustes sobrants

Les peces artístiques que fa servir Angeles Sánchez no són llenços corrents, sinó petites fustes i retalls sobrants que poleix i prepara per poder-hi plasmar un esbós a llapis, al qual després aplica el color, sempre amb pintura a l'oli. Quan visita els espais que voldrà recrear després en les seves obres, els fotografia per treballar-los minuciosament a posteriori en el seu estudi. I amb aquesta pintura a l'oli recrea els blaus del cel, els grisos i roses dels núvols, la gradació dels verds de les Gavarres fins al dels camps cultivats, i tots aquells colors que envolten aquests entorns tan representatius de la imatge gironina.

Com deia Jean Siméon Chardin, considerat un dels millors pintors francesos del segle XVIII, «va posant-hi color fins que li surt» i, al final, segons comenta, «ja no sap si pinta el que veu o veu el que pinta». I segons els comissaris de l'exposició, «té tota la raó: la mirada és sempre educable, i d'aquí ve la gran importància de la contemplació».

Les micropintures resultants mostren la llum del paisatge que l'envolta, una natura transformada pel treball humà rodejada de cels, núvols, arbres, massissos i campanars alçats, entre molts altres elements. Tots ells defineixen unes constants que s'acaben convertint en referències en la seva obra, com els cels de tramuntana, la sinuositat del Montgrí o els arrossals de Pals.