Un equip internacional d'investigadors, liderats per la genetista Vanessa Hayes, de l'Institut Garvan d'Investigacions Mèdiques a Sydney (Austràlia), ha determinat que els primers avantpassats dels humans anatòmicament moderns, els Homo sapiens sapiens, van sorgir d'una mateixa població, que va habitar fa 200.000 anys una regió al sud del riu Zambeze, al nord de Botswana. Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista Nature.

Els autors de l'estudi proposen que els canvis en el clima d'Àfrica van desencadenar les primeres exploracions humanes, que van iniciar el desenvolupament de la diversitat genètica, ètnica i cultural dels humans. L'estudi proporciona una finestra als primers 100.000 anys de la història dels humans moderns, amb l'ADN com una càpsula del temps.

«Ha estat clar per algun temps que els humans anatòmicament moderns van aparèixer a l'Àfrica fa aproximadament 200.000 anys. El que s'ha debatut durant molt de temps és la ubicació exacta d'aquesta aparició i la posterior dispersió dels nostres primers avantpassats», precisa la professora Hayes. «L'ADN mitocondrial actua com una càpsula del temps de les nostres mares ancestrals, acumulant canvis lentament durant generacions. La comparació del codi complet d'ADN de diferents individus proporciona informació sobre com de estretament estan relacionats», afegeix.

En el seu estudi, la professora Hayes i els seus col·legues van recollir mostres de sang per a establir un catàleg integral dels primers mitogenomes d'humans moderns de l'anomenat llinatge «L0». «El nostre treball no hagués estat possible sense les generoses contribucions de les comunitats locals i els participants de l'estudi a Namíbia i Sud-àfrica,», ressalta l'autora de l'estudi i professora de salut pública Riana Bornman de la Universitat de Pretòria.

«Vam fusionar 198 mitogenomes amb la base de dades actual de la població més antiga coneguda dels humans moderns. Això ens va permetre refinar l'arbre evolutiu de les nostres primeres branques ancestrals millor que mai», diu la doctora Eva Chan, de l'Institut Garvan d'Investigació Mèdica.