El dramaturg argentí Claudio Tolcachir estrena demà al festival Temporada Alta l'espectacle Próximo, duel escènic d'una parella que es refugia en una relació virtual a molts quilòmetres de distància. «La fe» en l'amor en temps difícils va moure el director a escriure l'obra, en què juga amb la idea de proximitat física entre els protagonistes (Lautaro Perotti i Santi Marín) i les realitats tan allunyades des d'on es comuniquen, de Madrid a Austràlia.

Tolcachir, autor, director i actor, és recordat pel seu text L'omissió de la família Coleman, diverses vegades representat a Catalunya, i fins a dues ocasions dins del festival Temporada Alta. Anys després, presenta al Teatre de Salt un text per a dos actors que aborda les relacions afectives en l'era d'Internet. És la història d'amor construïda en la distància, entre dos homes que viuen a milers de quilòmetres de distància. Skype, Whatsapp i, primer, xarxes socials, propicien un vincle tan intens com fictici.

La idea de «falsa proximitat» és un dels punts clau de la peça, que ho remarca des de l'escenografia. «Volia jugar amb aquesta idea, dos persones que estan tan a prop a l'escenari però que per a l'espectador viuen un a l'hivern i l'altre a l'estiu», il·lustra el dramaturg.

Per aconseguir aquest efecte, Tolcachir situa els dos personatges ben a prop, però en canvi no es veuen ni una sola vegada durant tota l'obra.

«Això és molt difícil per als actors», reconeixia ahir el director poques hores després d'aterrar a Barcelona.

Tolcachir va escriure la seva «primera obra d'amor», l'any 2017 des Roma, on dirigia un muntatge poc abans de tenir la seva primera filla, un context personal que el va fer pensar com mai en la importància de l'amor de qui ens rodeja i la fe en projectes en contextos adversos.

En el cas del muntatge, es planteja «ñ'amor com un projecte que es defensa, un projecte de fe que té tan poc sentit com una obra de teatre, més enllà del que et genera», va resumir.

Tolcachir s'hi va referir també com una evocació de «la vida enmig del pantà, del decaïment». És a dir, com una reivindicació de l'amor, i de la importància de creure-hi més enllà de les seves possibilitats d'èxit o de contextos adversos.

Pels protagonistes de Próximo l'amor és, a més, un refugi a les seves vides. L'un, un migrant argentí que malviu (cada cop més) a Austràlia, i l'altre, un actor d'èxit espanyol que ha de conviure amb la popularitat i una homosexualitat mal portada. Així, tots dos van depenent cada cop més d'aquesta relació d'amor virtual, i planegen «un projecte conjunt de retrobament». Si ho aconseguiran o no, Tolcachir ho reserva als espectadors que vulguin veure l'espectacle, demà i dissabte a Salt.

Així és com l'espectador es va introduint poc a poc en una relació que s'inicia com un divertiment però que acaba esdevenint la raó de viure dels protagonistes. Això, mentre es plantegen totes les limitacions i estranyeses de mantenir una relació amorosa sense contacte físic, i sense ni tan sols proximitat.