Jerusalem

Autor: Jez Butterworth. Direcció: Julio Manrique. Repartiment: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Ballart, Clara de Ramon, Anna Castells, Albert Ribalta. Traducció: Cristina Genebat. Teatre Municipal de Girona, 29 d'octubre. Festival Temporada Alta.

Johny, el Gall, Byron, és tot excessos. Rebel, carismàtic, panxut i lliure, viu en una autocaravana lluny del poble i a tocar d'una urbanització que amenaça la vida que viu al marge de la societat políticament correcta. És un gran narrador d'històries -oh, la del seu naixement!- i un encantador de serps, sobreviu venent drogues al jovent que l'admira i alhora se'n burla mentre espera que el desnonin.

Byron, a qui Pere Arquillué és capaç de donar uns matisos que van del guru antisistema a patètic marginat, és l'ànima de Jerusalem, el darrer muntatge dirigit per Julio Manrique, que ha passat per Temporada Alta amb una doble funció al Municipal de Girona.

Arquillué és l'estrella de la festa -de la rave, més aviat- escrita per Jezz Butterworth, però Manrique reparteix bé el joc entre l'ampli elenc de personatges, com l'innocent Ginger de Marc Rodríguez, un adult que no s'ha adonat que fa temps que ja no és adolescent, o la Dawn de Chantal Aimée, tot i que les gruppies d'aquest Falstaff modern queden bastant menys ben dibuixades que els nois.

Tres hores dura aquest viatge al·lucinogen que retrata un món atrapat entre dues forces, les imposicions de la comunitat i la falsa llibertat individual, amb una tensió que acaba esclatant.