Alba Editorial proposa per a aquest final de temporada literària uns calfreds literaris de molts quirats amb bones i inquietants lectures: tres novetats que garanteixen moments tensos i intensos amb una prosa suggerent i carregada d'emocions fortes.

Una autèntica joia per començar: Cuentos de brujas de escritoras victorianas (1839-1920). Peter Haining parteix de l'univers de la bruixeria per enfilar cròniques històriques i llegendes amb ficcions d'escriptores que avui pocs recorden però el talent i imaginació fèrtil de les quals mereix ser rescatat. Atenció especial a Eliza Lynn Linton, que va estudiar de forma rigorosa i exhaustiva la tradició de la bruixeria a Anglaterra i Escòcia, igual que Jane Wilde a Irlanda i Mary Lewes a Gal·les. Per completar aquesta visió insòlita i poc coneguda, autores que van escriure contes de bruixes en què aprofundia el conflicte entre religió i ciència, la condició de la dona apartada i assetjada, la sexualitat vinculada als considerats esperits malignes, sense oblidar els efectes de la intimidació i l'explotació, les relacions entre l'amor i la mort, i la visió de la Natura com una força carregada d'impulsos devastadors.

Posem-nos en situació: la societat victoriana és un món essencialment masculí centrat en el comerç i l'expansió imperial. Mana l'ordre racionalista i dominen els codis morals hermètics i estrictes, la qual cosa no és obstacle perquè molts homes gaudeixin d'una doble vida. I en aquestes circumstàncies, l'interès per la bruixeria va recaure sobretot en les dones. Autores que mereixen una reivindicació sense cotilles ni embuts converteixen aquest llibre en una experiència tan grata com sorprenent: narracions de molt diferent signe i condició es donen cita en una festa imaginativa inesgotable que es rendeix a la fascinació de la bruixeria i ofereix un retrat precís i eloqüent de la dona victoriana: els racons de la seva mentalitat i, sobretot, de la seva manera d'entendre i afrontar els mons de les ombres i de la màgia més tenebrosa.

Els Cuentos góticos de la gran escriptora Elizabeth Gaskell són una obra d'una modernitat sorprenent en formes i fons de gruix gòtic. Les seves pàgines il·luminen la foscor de desaparicions sense explicació, fantasmes amb ànsies de revenja, cavallers i aristòcrates que porten una doble vida de robatori i assassinats, malediccions que colpegen els descendents de qui les va llançar, tancaments en castells, persecucions sense descans i turmentades fuites... Ingredients que van imantar l'interès de l'extraordinària autora del realisme victorià i que suggereixen la intenció de Gaskell de recórrer a la fantasia com a via d'escapament creatiu a les disposicions quotidianes i a la projecció social de les seves preferències temàtiques. Secrets que corroeixen l'assossec, culpes amagades que surten a la llum, neguit embalsamada en l'aparent normalitat de l'esdevenir quotidià... Famílies corrents i dolgudes, heroïnes que s'enfronten a la seva condició tan dependent de dones en una societat que estreny i ofega... Els turments exposats per Gaskell no la fan vorejar els seus afectes realistes, al contrari: les potència amb la seva aproximació al gènere a la recerca de les seves arrels més profundes i torbadores. Contes com La bruja Lois, que relata la famosa caça de bruixes de Salem en 1692, o Curioso, de ser cierto, en el qual un caminant perdut en un bosc contempla una estranya reunió de personatges de contes de fades, enfilen amb un admirable sentit del ritme i l'evocació literària fils d'humor i terror sàviament dosificats.

I per completar la proposta d'Alba, un llibre per als lectors més petits: la biografia que la col·lecció Pequeña & Grande dedica a l'escriptora Mary Shelley, «mare» de Frankenstein, una de les obres mestres del gènere de ciència-ficció amb ressonàncies terrorífiques. Maria Isabel Sánchez Vegara escriu els textos i Yelena Bryksenkova els il·lustra; el llibre té versió en català.

Mary Shelley, recordem, va néixer a Londres durant la Revolució Industrial. Grans canvis en l'ambient: les fàbriques demanaven pas, imposant les seves noves lleis i costums, lligams i mentalitats. La seva mare, una important escriptora feminista, va morir quan només tenia onze dies i va ser educada pel seu pare, l'excèntric filòsof William Godwin. Es va enamorar del poeta Percy Shelley, amb qui va fugir. Durant una nit de tempesta a Suïssa que passaria a la història de la literatura, un grup d'amics es va reunir amb un propòsit d'entreteniment que acabaria sent una cita amb la por... i l'art. Mary Shelley va crear Frankenstein després de somiar amb un monstre. En despertar, va escriure sobre un ésser que tornava a la vida gràcies a una descàrrega elèctrica. I, així, Shelley va iniciar la seva pròpia revolució i va il·luminar un nou i sorprenent camí literari.