La companyia belga TG STAN s'estrena avui al festival Temporada Alta amb l'espectacle Trahisons, un muntage que, com és habitual en el col·lectiu, prescindeix de la figura del director. El grup actuarà per primer cop al certamen amb una única representació al teatre de Salt de Traïció, una de les grans obres de Harold Pinter.

Nascut fa trenta anys a Anvers, el grup batejat amb l'acrònim de Stop Thinking About Names funciona amb un sistema de treball assembleari en què l'intèrpret és al centre del procés creatiu.

«Prescindir del director no va ser una decisió d'un dia per l'altre, des que estudiàvem teníem clar que els actors també han de ser creadors», explica l'actriu Jolente de Keersmaeker, que afegeix que la seva és també «una tria política» que implica tothom en totes les decisions, des del moment d'escollir el text que representaran.

«El treball principal en cada muntatge comença molt abans de pujar a l'escenari, amb sis o set setmanes discutint al voltant d'una taula, fent créixer els personatges i treballant els textos, perquè tots entenguem per què cada frase és allà», diu. «Quan deixes anar tot el que has construït i agafa vida a l'escenari, es nota la diferència», continua.

Pel que fa al text de Pinter, destaca que és la història d'un triangle amorós narrada «sense clixés» gràcies a la «genialitat de l'estructura», que arrenca la peça amb el final de l'afer i acaba amb l'inici de la relació. «Està cap per avall, però té sentit. Fa tremolar les idees, ho trastoca tot i és fantàstic, perquè trenca els esquemes», assenyala.

«Pinter és amable amb els personatges, no els jutja; al final, Traïció és una peça sobre la lluita de petits éssers humans que a vegades queden enganxats en situacions terribles pensant si poden o no fer el que estan fent», afirma.